Resultats de la cerca

Pot ésser congènit o adquirit El congènit, manifestat ja el primer mes de vida, és degut a una absència, possiblement total, del cos tiroide Els símptomes són cap voluminós, front estret, llavis gruixuts, llengua tumescent, boca salivosa, coll curt, cabells secs, mans i peus inflats, pell seca, circulació lenta, temperatura baixa i talla inferior a la normal nanisme L’infant aprèn a caminar molt tard, però no a parlar els seus òrgans sexuals resten infantils La mort sol sobrevenir al cap de 20 a 30 anys L' adquirit és conseqüència de lesions infeccioses tiroidals produïdes per la…

La sordesa-mudesa és l’associació de sordesa intensa de les dues orelles i la incapacitat de parlar De fet, es tracta d’una sordesa, de qualsevol origen, que com que existeix ja abans que l’infant aprengui a parlar li dificulta l’aprenentatge de la parla sense que hi hagi, però, cap afecció dels òrgans de fonació Si un infant sord no rep una estimulació adequada no accedeix a l’aprenentatge de la parla, i això provoca una deterioració del procés de desenvolupament Així, no és estrany que un nen sord sigui considerat equivocadament com a retardat mental En canvi, si es procedeix a…

La luxació congènita de maluc consisteix en un desplaçament dels ossos que formen aquesta articulació com a conseqüència d’alteracions esdevingudes durant la gestació o en el moment del part De vegades hi ha una malformació anatòmica present des del naixement, però la luxació es manifesta més endavant, sobretot quan l’infant comença a caminar Sovint la luxació de maluc és diagnosticada en l’examen mèdic postnatal, de manera que es pot solucionar amb un tractament senzill i breu En aquests casos, l’infant no tindrà dificultat a caminar Com més es triga a diagnosticar…

La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que incideix especialment en infants petits i origina fonamentalment una tos molt característica, que es presenta en forma d’accessos paroxístics i s’acompanya d’un estridor o xiulet sonor i ronc El tractament, que consisteix en l’administració d’antibiòtics, és eficaç quan s’instaura en les primeres fases de la malaltia perquè evita eventuals complicacions Per aquesta raó, si un nodrissó o infant petit presenta catarro nasal, inflamació conjuntival i síndrome febril, convé de consultar de seguida el metge, ja…

Els infants afectats presenten defectes motors espàstics es mostren feixucs en el caminar i àdhuc solen córrer, riure o cridar d’una manera estranya La malaltia pot afectar amb més o menys severitat la capacitat intellectual de l’infant

Definició Reben el nom de paràlisi cerebral infantil una sèrie de trastorns del moviment i la postura que es presenten en la primera infància a conseqüència d’una lesió a l’encèfal, esdevinguda durant l’etapa de desenvolupament i maduració del sistema nerviós Freqüència i causes La paràlisi cerebral infantil afecta un o dos de cada 1000 infants És cinc vegades més freqüent en nens prematurs que en els altres infants El trastorn és degut a una lesió encefàlica que afecta el curs del desenvolupament del sistema nerviós, ja sigui durant l’embaràs o en la primera etapa de la vida Pot ésser…

És caracteritzada per una pell pàllida com la cera, amb púrpures i amb la sensació d’adheriment a les estructures més profundes El procés comença sovint a les cames i s’estén per tot el cos Generalment l’infant mor al cap de pocs dies

Apareix a la diabetis descompensada, al dejuni prolongat, en dietes hiperproteiques, en síndromes intensament febrils i, amb facilitat, a la infantesa, on presenta un quadre aparatós vòmits importants d’una olor característica, dolor abdominal, mal de cap, etc, però desproveït de gravetat per a l’infant

Pot ésser parcial o total Aquest darrer tipus, anomenat també panhipopituïtarisme o síndrome de Simmonds-Sheehan s’origina per un infart de la hipòfisi, generalment associat a una hemorràgia greu durant el part En l’infant, l’hipopituïtarisme determina l’anomenat nanisme hipofisiari , caracteritzat per una talla curta, però amb unes proporcions corporals normals Les manifestacions clíniques de l’hipopituïtarisme fan referència als dèficits hormonals correspondents

La criptorquídia és un trastorn relativament freqüent, caracteritzat per la localització d’un o ambdós testicles fora de l’escrot, a causa d’una alteració del desenvolupament fetal En molts casos, l’absència del testicle a l’escrot no és deguda a una veritable criptorquídia, sinó a un criptorquidisme fisiològic o testicle en ascensor, caracteritzat per l’ascens ocasional del testicle per una contracció involuntària del múscul cremàster de l’escrot El criptorquidisme fisiològic no precisa tractament perquè es resol amb l’edat, sense deixar seqüeles La palpació dels testicles en un infant petit…