Resultats de la cerca

És anomenat nefropaties tubulars congènites o tubulopaties congènites un grup de malalties renals caracteritzades pel fet que ocasionen bàsicament una alteració del funcionament dels túbuls renals, sense afectar a la filtració glomerular, a causa d’un defecte en el desenvolupament embrionari Segons la part dels túbuls renals afectada, es poden alterar algunes de les diverses funcions tubulars que transformen la filtració glomerular en l’orina, com ara la reabsorció d’aigua i de sals, o l’excreció d’ions àcids Es poden presentar nombrosos defectes d’aquest tipus, però la majoria…

Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…

És bastant freqüent Les causes que poden conduir a una situació d’aquest tipus són diverses pèrdua de grans quantitats de suc gàstric en operats d’estenosi pilòrica o d’una afecció biliar alcalosi hipoclorèmica i alcalosi hipopotassèmica, administració de diürètics mercurials o del tipus de la clorotiazida, tractament amb grans quantitats de bicarbonat i llet, etc Els signes característics són la bradipnea, l’apatia, les convulsions i les alteracions electrocardiogràfiques típiques de la hipopotassèmia El tractament consisteix en l’administració de solucions aportadores d’anions per via oral…

La seva causa és desconeguda en un 75% dels casos epilèpsia idiopàtica en la resta, entre les causes conegudes, hi ha la febre, les infeccions del sistema nerviós central, els trastorns metabòlics, la ingesta de tòxics, els tumors, els traumatismes i d’altres lesions del cervell L’epilèpsia es considera generalitzada quan afecta tot el cervell, i localitzada o focal quan només n’afecta una part Les crisis epilèptiques poden ésser desencadenades per diversos estímuls i situacions com són la llum, el soroll, els traumatismes, les emocions, la fatiga física i intellectual, l’alcohol, etc La…

La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…

L’ electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan Es tracta d’un dels estudis més emprats en la pràctica mèdica, tant en la detecció de malalties cardíaques prèviament suposades per l’orientació diagnostica, com de manera rutinària per tal de conèixer l’estat i la funcionalitat del cor L’…

Definició Són anomenades miopaties distròfiques un conjunt de malalties hereditàries que es caracteritzen per una alteració de les fibres musculars de diversos músculs que genera pèrdua de força i atròfia o disminució de la grandària dels músculs que en són afectats Aquestes malalties, anomenades també distròfíes muscu lars , se solen presentar en la infància o la joventut, i des que apareixen es van agreujant progressivament fins que causen una pèrdua de força muscular més generalitzada o menys que pot provocar complicacions mortals Causes, tipus i manifestacions Les miopaties distròfiques…

Definició Les anomenades alteracions genètiques hereditàries integren un ampli grup de trastorns, de caràcter i gravetat molt diversos, originats per l’existència d’alguna anomalia en els gens —les unitats funcionals dels cromosomes— que pot ésser transmesa als descendents pels malalts o per portadors asimptomàtics de gens defectuosos Nombroses malalties depenen d’alteracions genètiques, si bé la major part deriven de defectes concomitants en diversos gens, i fins i tot solament es produeixen per la concurrència de factors ambientals Aquestes alteracions, que corresponen respectivament a…

Definició L’ asfíxia per immersió , altrament coneguda com ofegament o asfíxia per submersió , és un greu trastorn produït per la inhalació accidental d’aigua al mar, o en un altre medi aquàtic, que impedeix l’intercanvi de gasos als pulmons i origina la interrupció de la respiració Freqüència L’asfíxia per immersió és un trastorn relativament freqüent, sobretot en les zones marítimes A les costes espanyoles moren ofegades anualment unes dues-centes persones A més, és molt comuna entre els infants i constitueix la segona causa de mortalitat per accidents infantils Causes La inhalació…

Definició S’anomenen trastorns del ritme cardíac o arrítmies car díaques diverses alteracions en la freqüència o en la regularitat —o en totes dues alhora— dels batecs del cor Hi ha arrítmies que constitueixen modificacions funcionals que no presenten cap mena de gravetat, i n’hi ha que es manifesten a conseqüència de diverses alteracions —com malaltia coronària, insuficiència cardíaca o valvulopaties— que afecten els mecanismes de gènesi i transmissió d’impulsos elèctrics en el múscul cardíac En aquests casos, la gravetat de l’arrítmia depèn de la importància de la situació que l’ha…