Resultats de la cerca

Amb el nom genèric d’ infeccions hospitalàries hom designa les infeccions que contreu un percentatge relativament elevat de les persones ingressades en un hospital, aproximadament un 10% Les manifestacions d’aquestes infeccions es poden presentar durant el mateix ingrés, o bé dies, setmanes o fins i tot mesos després d’ésser donats d’alta de l’hospital Una de les circumstàncies que més influeix en l’elevada incidència de les infeccions hospitalàries és l’existència de malalts ingressats —tant en hospitals especialitzats en malalties infeccioses com en hospitals generals— que pateixen…

Si hom no pren les mesures pertinents, es pot produir una obstrucció més o menys important dels vasos sanguinis umbilicals, amb el risc consegüent de sofriment fetal

La miocarditis consisteix en la inflamació del teixit miocàrdic, o múscul cardíac La inflamació d’aquest teixit pot ésser deguda a nombroses causes La més freqüent és la constituïda pels processos infecciosos, sobretot per part de diversos virus com el Coxsackie, el virus ECHO, el virus de la poliomielitis, el de la grip, l’adenovirus i el virus de la rubèola D’altres agents infecciosos habituals són el Toxoplasma gon dii , agent causal de la toxoplasmosi, i el Trypano sorna cruzi , un protozou responsable d’una malaltia infecciosa molt estesa a Amèrica del Sud, la malaltia de Chagas D’altres…

El paludisme o malària és una parasitosi deguda a protozous del gènere Piasmodium , molt freqüent en la majoria dels països de clima tropical i subtropical, que bàsicament es manifesta amb crisis de febre repetitives i anèmia El contagi del paludisme es produeix amb la picada del mosquit Anopheles femella, que inocula a la sang del pacient els plasmodis responsables del trastorn, de manera que la malaltia és endèmica a les regions aptes per al desenvolupament d’aquest mosquit Al nostre medi, la malaltia incideix gairebé sempre en persones que procedeixen de zones endèmiques per raons de…

L’hepatitis crònica constitueix un trastorn caracteritzat per la inflamació del fetge i l’aparició d’àrees de necrosi o mort a l’òrgan, que en general és originat per una hepatitis vírica aguda que no s’ha guarit, la durada del qual és molt variable i comprèn entre sis mesos i uns quants anys o algunes dècades Les persones que pateixen d’una hepatitis crònica vírica han de saber que poden tenir els virus responsables del trastorn en llur organisme, tant al fetge com en la sang i d’altres fluids corporals, com ara el semen, les secrecions vaginals o la saliva Així, en cada cas, cal consultar…

El virus ràbic és molt neuròtrop i determina una simptomatologia neuropsíquica, amb una fase d’antuvi irritant hiperestèsia, espasmes, furor, convulsions i després paralítica El pronòstic de la malaltia és molt sovint fatal un cop instaurada per això són d’una gran importància les mesures profilàctiques control epidemiològic dels gossos, vacunació precoç després de tota mossegada sospitosa, etc Els primers èxits en vacunacions antiràbiques foren deguts al biòleg francès Louis Pasteur

En els darrers temps, l’increment dels desplaçaments a zones tropicals o subtropicals del planeta, en especial de països poc desenvolupats, s’ha traduït en un notable augment de la freqüència de nombroses i diverses malalties infeccioses que són endèmiques en aquestes zones geogràfiques Aquestes malalties infeccioses, que en el nostre medi incideixen especialment en persones que s’han desplaçat per motius turístics o de negocis a zones on hi ha infeccions endèmiques, són anomenades genèricament infeccions des viatgers Per tal de prevenir les infeccions dels viatgers es recomana, abans de…

És anomenat priapisme un trastorn caracteritzat per la persistència anormal d’un estat d’erecció dolorosa del penis, no relacionada amb una estimulació sexual No es coneixen bé les causes per les quals es produeix el priapisme En més de la meitat dels casos es presenta en persones que no pateixen de cap trastorn previ, mentre que en els altres casos la persona afectada manifesta algun trastorn, sobretot malalties de la sang, com leucèmia, o anèmia falciforme infeccions o tumors dels òrgans pèlvics o trastorns neurològics, com traumatismes vertebrals o tumors vertebrals o cerebrals En…

La psitacosi és una malaltia infecciosa que pateixen els ocells, especialment lloros, periquitos, ànecs i galls d’indi, que es pot transmetre als éssers humans quan hom aspira els microorganismes que es desprenen de les matèries fecals d’ocells infectats, i que es manifesta amb una pneumònia atípica amb febre elevada, esgarrifances i tos seca Si bé els ocells infectats poden presentar diverses alteracions característiques, com ara manca de gana, debilitat evident o frunziment de les plomes, en molts casos llur aspecte és normal Així, sempre que s’adquireixi un ocell de procedència incerta,…

Es pot produir per altres mecanismes de contagi Les malalties de transmissió sexual més típiques són la sífilis, la blennorràgia, la vaginalitis i el xancre tou, en les quals els òrgans genitals en resulten especialment afectats Actualment, moltes d’elles poden ésser guarides amb antibioteràpia i hom pot evitar contreure-les amb mesures de profilaxi adients Tradicionalment han estat anomenades malalties venèries , denominació cada cop més en desús, especialment en l’àmbit sanitari, on són representades amb la sigla MTS A partir dels anys vuitanta la sida ha esdevingut la…