Resultats de la cerca

Nombroses malalties infeccioses evolucionen amb erupcions cutànies i mucoses , és a dir, amb l’aparició de lesions de diversos tipus en la pell i les mucoses Si bé ambdós teixits solen presentar erupcions conjuntament, s’anomenen exantemes quan les lesions tenen una localització cutània i enantemes quan es presenten en les mucoses Aquestes lesions cutaneomucoses poden ésser originades per diversos mecanismes Els més importants són la disseminació dels microorganismes responsables cap a aquests teixits, l’impacte que hi produeix la presència de toxines que secreten diversos gèrmens des d’…

La seva causa és possiblement vírica Es caracteritza per la presència de lesions erosives, sovint recidivants, amb fons de color mantega i contorns inflamatoris La seva mida és variable, però generalment té pocs millímetres de diàmetre Pot afectar també les mucoses genitals i les regions cutànies de la zona genitoanal Hom considera dues classes d’aftes les idiopàtiques , no precedides o ocasionades per una altra malaltia, i les simptomàtiques , que apareixen durant el curs d’alguns processos infecciosos o després de l’administració de certes drogues

La candidiasi o moniliasi és una malaltia infecciosa provocada per un fong anomenat Candida albicans que, en condicions normals, habita en la pell i les mucoses de l’organisme humà, i que en determinades circumstàncies comença a proliferar tot ocasionant diversos tipus de lesions en aquests teixits, o, més estranyament, en òrgans interns Les lesions cutànies o mucoses provocades per aquests fongs es localitzen en general als plecs cutanis, o en les mucoses oral, vaginal, anal o balànica Si bé en aquests casos el trastorn sol ésser benigne, en absència de tractament i d’una profilaxi adequada…

És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments, entren en contacte…

La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador , un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem Aquestes cèllules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures perifèriques encarregades de regular la…

També pot trobar-se en les mucoses, sobretot del gland i del prepuci

Aquests tumors segreguen substàncies mucoses i hialines, que es dipositen en cavitats cilíndriques o bé en l’espai situat entre l’epiteli i l’estroma

La malaltia cursa amb trombopènia i hemorràgies recidivants cutànies petèquies, equimosis i mucoses epistaxis, gingivorràgies, etc El temps de sagnia i la prova de Rumpel-Leed resten alterats, i la retracció del coàgul, retardada

Entre les principals cal esmentar el botó d’Orient, el kala-azar i la leishmaniosi americana produïda per Leishmania brasiliensis , la qual es manifesta sobretot amb ulceracions localitzades a les mucoses de les vies respiratòries