Erupcions cutànies i mucoses

Nombroses malalties infeccioses evolucionen amb erupcions cutànies i mucoses, és a dir, amb l’aparició de lesions de diversos tipus en la pell i les mucoses. Si bé ambdós teixits solen presentar erupcions conjuntament, s’anomenen exantemes quan les lesions tenen una localització cutània i enantemes quan es presenten en les mucoses.

Aquestes lesions cutaneomucoses poden ésser originades per diversos mecanismes. Els més importants són la disseminació dels microorganismes responsables cap a aquests teixits, l’impacte que hi produeix la presència de toxines que secreten diversos gèrmens des d’altres teixits i que atenyen la pell i les mucoses per via sanguínia, i també fenòmens de tipus immunitari que es generen en molts casos d’infecció.

Durant el transcurs dels processos infecciosos generalitzats, una bona part dels teixits o òrgans presenten diversos tipus de lesions o trastorns. Això no obstant, aquestes lesions revesteixen una importància especial quan es localitzen en la pell o les mucoses, pel simple fet que en aquests teixits, que són superficials, aquestes lesions es poden observar a ull nu de manera que se n’afavoreix la diagnosi. Aquests fets són encara més significatius en les anomenades malalties infeccioses exantemàtiques, en què les erupcions cutànies són molt característiques, tant pel que fa a la manera de presentació i evolució com pel que fa al tipus de lesions que produeixen. Entre aquestes malalties infeccioses exantemàtiques cal destacar algunes malalties viròsiques i bacterianes, la majoria relativament típiques de la infantesa, com ara xarampió, rubèola, varicel·la, escarlatina, exantema sobtat i eritema infecciós, i també la sífilis i la ja erradicada verola.

Les erupcions cutaneomucoses solen aparèixer al cap d’unes quantes hores o pocs dies d’iniciats els símptomes, tot coincidint en general amb la disseminació dels gèrmens responsables per tot l’organisme. Les lesions es localitzen inicialment en una determinada regió de la pell o les mucoses, per exemple el tronc, el cuir cabellut, la cara o la mucosa oral, i més endavant tendeixen a cobrir la resta de la superfície corporal, sovint deixant intactes o afectant, segons la causa, algunes regions específiques, com per exemple els palmells i les plantes dels peus. En cada una d’aquestes malalties infeccioses les lesions són i evolucionen d’una manera relativament característica. Això no obstant, en general, la manifestació de la lesió inicial consisteix en una màcula o taca, gairebé sempre vermellosa, que al cap d’unes hores o uns dies es converteix en una pàpula o taca lleument sortint; aquestes pàpules poden ressecar-se directament i desprendre’s en forma de crostes, o bé passar prèviament per l’estadi de vesícules, és a dir, de pàpules que contenen líquid a l’interior. Segons les dimensions i la localització que presenten, les lesions poden anar confluint progressivament entre elles tot donant la impressió que cobreixen homogèniament tota o gairebé tota la superfície corporal, com s’esdevé per exemple en el cas del xarampió o l’escarlatina, o bé deixar àrees més o menys extenses de pell indemnes, com en la rubèola. Un dels aspectes més típics d’aquests exantemes és que cada element lesional evoluciona de manera independent, de manera que, per exemple, quan en la regió de la cara les lesions ja han començat a ressecar-se, en d’altres regions de la pell les lesions es troben encara en l’estadi de màcula. Un altre aspecte típic d’aquests exantemes és que les lesions desapareixen pel mateix ordre en què havien aparegut, per exemple des del cap envers les extremitats inferiors, o del tronc al cap i ambdues extremitats. En total, la durada d’aquests exantemes sol ésser d’entre 5 dies a 15.

Les lesions exantemàtiques i enantemàtiques no solen causar dolor, però, en canvi, sovint generen una sensació intensa de coïssor, sobretot en el xarampió i la varicel·la, que indueix a la persona que n’és afectada a gratar-se voluntàriament o involuntària. Aquests fets tenen molta importància, ja que les lesions pròpies de les malalties infeccioses exantemàtiques es guareixen espontàniament, sense deixar cicatrius, mentre que, si el malalt es grata, és habitual que li quedin cicatrius permanents. Per a evitar seqüeles d’aquesta mena durant el transcurs d’aquestes malalties infeccioses exantemàtiques solen indicar-se pomades o locions que atenuen la coïssor, com ara locions de calamina o pólvores de talc, o fàrmacs antihistamínics per via oral. Igualment, és convenient de tallar-se i llimar-se les ungles convenientment, circumstància que han de tenir especialment present els pares d’infants que pateixen d’aquests trastorns.