La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador, un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem. Aquestes cèl·lules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn. D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures perifèriques encarregades de regular la pèrdua de calor, que bàsicament inclouen les glàndules sudorípares i l’extensa xarxa de petits vasos sanguinis que passen immediatament per sota de la pell i les mucoses.
Quan, per alguna circumstància, s’incrementa la temperatura corporal, el centre termoregulador de l’hipotàlem respon estimulant la producció i la secreció de suor per part de les glàndules sudorípares —la qual cosa comporta una pèrdua de calor per evaporació— i provocant un augment del diàmetre dels petits vasos sanguinis de la pell i les mucoses. Això provoca alhora un envermelliment d’aquests teixits i incrementa la pèrdua de calor per conducció.
Quan, al contrari, la temperatura corporal disminueix, el centre termoregulador de l’hipotàlem respon inhibint la producció i la secreció de suor per part de les glàndules sudorípares i provocant una constricció dels petits vasos sanguinis de la pell i les mucoses, de manera que aquests teixits empal·lideixen, i la pèrdua de calor per conducció disminueix. A més, per tal de generar calor es produeixen contraccions musculars sobtades, la qual cosa origina les típiques esgarrifances que acompanyen els augments sobtats de temperatura.