Resultats de la cerca

Es manifesta amb símptomes sensitius i motors, anàlegs als de la polineuritis, i amb transtorns que interessen les extremitats inferiors També s’hi associen manifestacions cardíaques, digestives i genitourinàries ocasionades per la infiltració de les substàncies amiloides S'integra dins l’amiloïdosi primitiva generalitzada de transmissió autosòmica dominant

És anomenat, també, leuconíquia

La seva causa és possiblement vírica Es caracteritza per la presència de lesions erosives, sovint recidivants, amb fons de color mantega i contorns inflamatoris La seva mida és variable, però generalment té pocs millímetres de diàmetre Pot afectar també les mucoses genitals i les regions cutànies de la zona genitoanal Hom considera dues classes d’aftes les idiopàtiques , no precedides o ocasionades per una altra malaltia, i les simptomàtiques , que apareixen durant el curs d’alguns processos infecciosos o després de l’administració de certes drogues

Quan, a més a més, és afectada la medulla espinal, hom l’anomena encefalomielitis En les manifestacions agudes el quadre clínic es compon de febre i signes de meningitis associats a alguns d’aquests símptomes convulsions, confusió mental, estupor, coma, trastorns de la parla o dels moviments voluntaris i de la vista L’evolució dura unes quantes setmanes El nombre d’agents causants vírics és força alt, però es destaquen els del grup dels herpes Altres encefalitis presenten una evolució més crònica durant mesos o fins i tot anys, i poden ser ocasionades per virus lents, com el de…

La toracocentesi o punció pleural és un mètode d’examen que consisteix a efectuar una punció a la paret toràcica per atènyer l’espai pleural i extreure el líquid acumulat en aquesta cavitat Hom empra aquesta tècnica en la diagnosi del vessament pleural, per a examinar i analitzar el líquid acumulat a la cavitat pleural El procediment s’efectua amb la persona que és examinada asseguda, després d’haver-li injectat un anestèsic local en el punt on es realitzarà la punció Així, s’introdueix una agulla gruixuda arran de la vora superior d’una costella, per tal d’evitar lesions en els vasos i els…

Els fongs són microorganismes eucariotes Es poden trobar en forma unicellular o pluricellular Els fongs són heteròtrofs, és a dir que per a mantenir el seu metabolisme i reproduir-se necessiten incorporar elements orgànics del medi extern En general, són sapròfits, és a dir que s’alimenten de la matèria orgànica en descomposició, o bé són paràsits vegetals, i en aquest cas s’alimenten a costa dels organismes vegetals vius Aquests fongs habiten als sòls, sobretot al voltant de les plantes, i tenen una funció important en la reconversió de matèria orgànica en inorgànica Igualment, n’hi ha molts…

Les colitis es divideixen en agudes infeccioses i medicamentoses i cròniques ulcerosa i granulomatosa Les colitis agudes infeccioses poden ésser ocasionades per bacteris o paràsits shigella, Escherichia coli, salmonella, Entamoeba histolytica , etc, per toxines bacterianes estafilococs, còlera, etc o per virus llurs manifestacions clíniques són febre, dolor abdominal i diarrea, a vegades sangonosa llur diagnòstic es realitza mitjançant el cultiu o l’examen en fresc dels excrements Les colitis agudes medicamentoses , originades per l’administració de lincomicina, clindamicina,…

És anomenada endometritis la inflamació de la mucosa que cobreix interiorment l’úter, generalment causada per una infecció L’endometritis es presenta en general en el curs de l’anomenada malaltia inflamatòria pèlvica , trastorn en què es produeix un procés inflamatori de diversos òrgans de l’aparell genital i estructures adjacents, la principal alteració de les quals és la salpin-gitis o inflamació de les trompes de Fallopi Els gèrmens causals poden arribar fins a l’endometri des dels genitals externs, i aleshores es produeix en primer lloc l’endometritis, i posteriorment s’infecten les…

Es anomenada càncer d’esòfag la proliferació d’un grup de cèllules anormals originàries de l’esòfag que es reprodueixen ràpidament i formen una massa o tumor que, en absència de tractament adequat, tendeix, d’una banda, a envair els teixits veïns i infiltrar-s’hi i, de l’altra, a originar mestàstasis o tumors secundaris en altres òrgans Cal tenir en compte que el càncer d’esòfag és el tercer en freqüència entre els tumors malignes de l’aparell digestiu i se sol manifestar entre 40 anys i 70, sobretot en persones de sexe masculí, alcohòlics i grans fumadors Les lesions ocasionades…