Resultats de la cerca

Es caracteritza per una rigidesa muscular i una hipertonia extrapiramidal, pèrdua dels moviments automàtics primaris, tremolor, palilàlia, sialorrea i labilitat emocional El curs és crònic i progressiu Fou descrita per James Parkinson

Definició La malaltia de Parkinson constitueix un trastorn crònic del sistema nerviós central provocat per una alteració bioquímica dels neurotransmissors dels nuclis grisos de la base del cervell, de causa desconeguda, i que provoca un trastorn del control dels moviments musculars automàtics que normalment hom efectua de manera inconscient Aquesta malaltia, anomenada així a causa del metge anglès que la va descriure el 1871, James Parkinson, se sol presentar en l’edat mitjana de la vida, i es caracteritza per l’aparició de tremolors, rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteracions en…

La malaltia de Parkinson és un trastorn crònic del sistema nerviós central, de causa desconeguda, que se sol presentar en l’edat mitjana de la vida i ocasiona tremolor, rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteració de la postura La persona que pateix d’aquesta malaltia sol tenir un rostre inexpressiu, amb la mirada fixa, un parpelleig escàs i la boca entreoberta Aquests símptomes són deguts a les alteracions musculars que provoca la malaltia, però no significa que la persona no s’interessi pel que s’està fent o dient en un moment determinat Quan una persona presenta símptomes que…

Pel que fa a l’extremitat superior, els moviments del braç recorden l’acció de llençar una pedra N'és la causa una lesió de la zona encefàlica del cos de Luys Antigament, s’anomenava paràlisi agitant o malaltia de Parkinson

Hom l’anomena també subactivitat extrema Cal diferenciar-la de la paràlisi pel fet que no és afectada la força de cap grup muscular, i també de l'apràxia, ja que el pacient no té cap moviment esborrat de la memòria com a conseqüència d’una lesió L’acinèsia apareix per degeneració o destrucció dels nuclis de la base cerebral És un trastorn que presenta sovint la malaltia de Parkinson

És anomenada també festinació

Bé que de vegades aquest terme és emprat com a sinònim de gerontologia, de fet, n'és una branca

Definició La demència és un trastorn mental greu de causa orgànica que es caracteritza per una decadència global de les funcions intellectuals, en general de curs progressiu i crònic, que genera una desintegració de les conductes personals i socials de la persona El terme demència deriva del llatí, del prefix de, que significa ‘sense’ i de la paraula mens, que significa ‘intelligència’ Bé que antigament aquest mot era emprat per a fer referència a trastorns molt diversos en què s’apreciava una deficiència intellectual, actualment només és utilitzat per a fer referència a trastorns originats…