- La malaltia de Parkinson és un trastorn crònic del sistema nerviós central, de causa desconeguda, que se sol presentar en l’edat mitjana de la vida i ocasiona tremolor, rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteració de la postura.
- La persona que pateix d’aquesta malaltia sol tenir un rostre inexpressiu, amb la mirada fixa, un parpelleig escàs i la boca entreoberta. Aquests símptomes són deguts a les alteracions musculars que provoca la malaltia, però no significa que la persona no s’interessi pel que s’està fent o dient en un moment determinat
- Quan una persona presenta símptomes que suggereixen aquesta malaltia, ha de consultar un especialista tan aviat com pugui, perquè, si no s’hi instaura un tractament adequat, els trastorns continuaran progressant, i com més avançada estigui la malaltia menys eficaç serà el tractament
- Cal tenir en compte que no totes les persones que presenten tremolors, rigidesa i lentitud de moviments tenen la malaltia de Parkinson, sinó que aquests símptomes poden ésser deguts a l’administració d’uns medicaments determinats, o es poden donar després d’una encefalitis vírica o traumatismes cranials, o bé a conseqüència d’un tumor cerebral o una intoxicació deguda a monòxid de carboni o manganès.
- El tractament que s’hi aplica en l’actualitat ha reduït de manera considerable la mortalitat de les persones afectades per aquesta malaltia. Abans era tres vegades superior a la de la població general i actualment es troben pràcticament igualades.
- És habitual que en iniciar-se el tractament hi hagi efectes secundaris com ara nàusees i vòmits, ja que les dosis dels medicaments emprats per a combatre aquesta malaltia s’han d’ajustar individualment i, si cal, anar-les modificant, sempre sota el control del metge, fins a trobar la dosi més eficaç amb menys efectes secundaris.
- Al cap d’uns anys de tractament se solen presentar efectes secundaris nerviosos, especialment moviments involuntaris semblants als tics, que hom pot contrarestar amb un tractament mèdic oportú.
- És habitual, d’altra banda, que l’administració de levodopa produeixi un canvi en la coloració de l’orina i que li confereixi un aspecte sanguinolent que no indica, però, cap trastorn.
- Hom sol recomanar l’administració d’una dosi de levodopa de seguida que hom es desperta, abans de llevar-se, per tal de contrarestar la lentitud de moviments que se sol produir a primeres hores del matí, deguda al fet que ja s’ha eliminat el medicament del dia anterior.
- Per tal de combatre la lentitud de moviments i la rigidesa cal que el pacient no es quedi quiet, sinó que efectuï totes les activitats que pugui, fins i tot exercicis físics.
- Els familiars del malalt han d’evitar d’ésser massa proteccionistes. No convé que tractin el malalt com si fos una persona impossibilitada que no pot tenir cura de si mateixa, sinó que l’han d’animar a mantenir-se actiu.
- El tractament d’aquesta malaltia no ha d’ésser mai suspès d’una manera sobtada, perquè es podria presentar un agreujament de l’alteració. Fins i tot quan el metge decideix canviar de medicament, sol indicar que hom vagi reduint les dosis del que vol canviar mentre s’incrementen progressivament les del nou.