Resultats de la cerca

És fonamental per a la pràctica clínica a fi de determinar la situació clínica d’un malalt

Com que en la pràctica la substància més important és la urea, el quadre clínic que comporta aquesta anomalia s’anomena urèmia

La laparoscòpia és una tècnica diagnostica que consisteix en la visualització de l’interior de la cavitat abdominal amb una sonda especial anomenada laparoscopi, que s’introdueix en aquesta cavitat practicant una petita incisió sobre la paret anterior de l’abdomen El laparoscopi és una sonda flexible que, introduïda a l’abdomen, es pot manipular des de l’exterior i que té un sistema d’illuminació i de miralls interns que possibilita de veure directament l’interior de la cavitat abdominal a través de l’extrem que queda situat a l’exterior Per realitzar una laparoscòpia s’administra prèviament…

Són anomenats meniscs diversos fíbrocartílags presents en algunes articulacions Els més importants són els del genoll, i les lesions que els afecten consisteixen bàsicament en llur trencament o desinserció Les lesions de menisc s’esdevenen a causa de moviments forçats del genoll, sobretot les rotacions brusques Els moviments capaços d’originar aquestes lesions són molt freqüents en la pràctica esportiva Així, és habitual que en pateixin les persones que practiquen futbol, esquí, bàsquet, handbol o windsurfing Els primers símptomes de les lesions de menisc es presenten després d’un moviment…

Pot donar-se en el descens amb avió des d’una gran altura aerotitis i en la pràctica del submarinisme barotraumatisme per immersió Provoca lesions traumàtiques a les parets cartilaginoses de la trompa d’Eustaqui i a la cadena d’ossets de la caixa timpànica, inflamació de la mucosa que cobreix la caixa timpànica, hemorràgies i retracció o ruptura de la membrana timpànica Es manifesta amb dolor, sobtat i molt intens, i amb sordesa

Vincent Zigas i DCarleton Gajdusek descobriren en la població fore de Nova Guinea, l’any 1957, una malaltia que cursava amb dificultats progressives per a caminar, asseure's, mastegar, etc, i en què els afectats morien en el termini d’uns sis mesos Sembla que la transmissió de la malaltia es produïa pel costum caníbal d’aquest poble d’honrar els seus morts menjant-se'n el cervell Aquesta pràctica fou prohibida i el kuru pràcticament desaparegué

Taxes d’alcoholèmia que oscillen entre 0 i 0,06 mg% són considerades normals de 0 a 110 mg% provoquen l’eufòria alcohòlica de 90 a 220 mg% provoquen una inestabilitat emotiva de 180 a 330 mg% són causa de confusió de 270 a 440 mg% ho són d’estupor i de 360 a 550 mg% poden originar que l’embriac caigui en estat de coma Aquestes reaccions orgàniques varien segons l’individu i les circumstàncies en què es troba La determinació de les taxes d’alcoholèmia és una pràctica especialment indicada a l’hora de determinar el possible excés fet en la ingestió d’alcohol cas d’accidents…

El barbiturisme subagut és produït per l’ús freqüent i prolongat de dosis mitjanes de barbitúrics la simptomatologia és presidida per son profunda, i poden presentar-se erupcions cutànies, tremolors, disàrtria, nistagme, diplegia, etc El barbiturisme agut és produït per dosis molt fortes de barbitúrics en temptatives de suïcidi o per accident pot conduir al coma i a la mort si hom no practica ràpidament un tractament adequat en les formes menys greus, el coma s’alterna amb estats d’agitació delirant El barbiturisme crònic, anomenat també toxicomania barbitúrica, és produït per la ingestió de…

Bé que sovint la malaltia és congènita, hi ha nombrosos casos que són efecte de traumatisme obstètric o d’una infecció, o d’un procés encefàlic o meningític Llur assistència i els mètodes d’instrucció especials comprenen, ultra la dactilologia tradicional, nombroses tècniques de superació de la mudesa basades en el conreu de l’atenció, així com tota una gimnàstica imitativa, que se serveix de la vista i el tacte, que afecta els moviments del maxillar, de la glotis, dels llavis, de la llengua i del vel del paladar També hi ha tota una pràctica de lectura dels moviments labials Hom…

La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un…