Resultats de la cerca

Consisteix en un desequilibri dels processos de formació-reabsorció de la substància fonamental de l’os escassa formació o excessiva reabsorció Radiològicament, es manifesta en una disminució de la densitat òssia i, clínicament, en deformitats, propensió a les fractures i dolors, bé que sovint no presenta cap simptomatologia Hom li assigna múltiples causes neoplàsies, inactivitat, hiperparatiroïdisme, hipercorticisme suprarenal, hipertiroïdisme, acromegàlia i moltes d’altres L’osteoporosi senil en individus de més de 65 anys és considerada com un procés d’involució…

Segons la direcció cap on es decanta el necessari equilibri entre la formació i la reabsorció de l’os, hom pot dividir les osteopaties en dos grans grups les que van acompanyades d’un augment de calcificació òssia com l’osteopetrosi, l’hipoparatiroïdisme i les neoplàsies osteocondensants i les que representen una disminució de calcificació òssia com l’osteoporosi, l’osteomalàcia i les neoplàsies osteoclàstiques

El mal perforant bucal és una afecció rara, no sifilítica, caracteritzada per la caiguda de les dents, la reabsorció del cantell alveolar i la perforació palatina causada per una neuràlgia del trigemin El mal perforant plantar és un trastorn tròfic que apareix en algunes afeccions nervioses i medullars i en la diabetis es caraceritza per la formació d’un enduriment a la planta del peu seguida d’ulceració serosanguinolenta, inflamació de les bosses seroses i sinovials i necrosi dels ossos pròxims

Si és per retenció o excés d’àcids s’ha arribat a la acidosi per causes externes intoxicacions per metanol, etanol, etilenglicol, salicilats, etc, endògenes cetoacidosi diabètica, acidosi làctica, dejuni prolongat o xoc per retenció insuficiència renal, aguda o crònica i per reabsorció ureterosigmoïdostomia Si es dóna per pèrdua de bases bicarbonats pot ésser digestiva diarrees, fístules duodenal, biliar, pancreàtica o del budell prim o renal acidosi tubular proximal o distal, acidosi tubular tipus IV L’acidosi metabòlica pot romandre asimptomàtica, però generalment provoca…

És anomenat nefropaties tubulars congènites o tubulopaties congènites un grup de malalties renals caracteritzades pel fet que ocasionen bàsicament una alteració del funcionament dels túbuls renals, sense afectar a la filtració glomerular, a causa d’un defecte en el desenvolupament embrionari Segons la part dels túbuls renals afectada, es poden alterar algunes de les diverses funcions tubulars que transformen la filtració glomerular en l’orina, com ara la reabsorció d’aigua i de sals, o l’excreció d’ions àcids Es poden presentar nombrosos defectes d’aquest tipus, però la majoria…

Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…

La hidrocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una acumulació de líquid aquós entre el testicle i l’escrot En condicions normals, el testicle i l’epidídim es troben coberts per una membrana, anomenada túnica vaginal Aquesta membrana és composta de dos fulls, un dels quals està adherit a la superfície del testicle i l’epidídim, mentre que l’altre s’adhereix a les parets de l’escrot Els dos fulls es troben molt propers, normalment, i entre ells només hi ha unes gotes de líquid aquós que actua com a lubricant i permet el desplaçament del testicle en els moviments de les…

Definició La malaltia de Ménière o hidropesia laberíntica constitueix un trastorn de l’orella interna provocat per una acumulació excessiva del líquid que hi ha al seu interior que es caracteritza per l’aparició de crisis intermitents de vertigen i s’acompanya de sordesa i zumzeigs Freqüència, edat i sexe La malaltia de Ménière és una de les causes més freqüents de vertigen intens Per bé que es pot presentar en qualsevol edat, afecta més sovint persones d’edats compreses entre 30 anys i 50 És més freqüent en les dones que en els homes D’altra banda, en la majoria dels casos, aproximadament un…

Els edemes , que consisteixen en acumulacions de líquid al teixit subcutani, es poden presentar també com a signe de malaltia de l’aparell urinari, especialment del ronyó Aquests edemes es produeixen a conseqüència d’una retenció exagerada d’aigua a l’organisme, la qual cosa pot ésser causada per diversos mecanismes, que fonamentalment condueixen a una disminució de la filtració glomerular, o a un increment de la resorció tubular Un dels principals mecanismes causants d’edema és l’alteració de la permeabilitat dels capillars glomerulars, que anòmalament permet la filtració de proteïnes als…

És anomenada dolicocòlon una anomalia anatòmica, de causa desconeguda, que es troba present des del naixement i es caracteritza per l’existència d’un intestí gros massa ondulat i més llarg del que hom considera normal Segons dades estadístiques, d’un 10% a un 16% de la població presenta un dolicocòlon, per bé que en molts casos el trastorn resulta completament asimptomàtic i solament és detectat accidentalment quan per alguna altra raó s’efectua una exploració radiològica de l’intestí gros Tanmateix, però, en d’altres casos el dolicocòlon origina diverses manifestacions Una de les…