Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
El que cal saber de l’hèrnia diafragmàtica
Patologia humana
És anomenat hèrnia diafragmàtica el desplaçament d’òrgans abdominals a la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que pot ocasionar trastorns respiratoris si els òrgans toràcics són comprimits Les hèrnies diafragmàtiques que provoquen trastorns respiratoris solen ésser degudes a un defecte congènit, i són presents, per tant, des del naixement Cal pensar en aquesta possibilitat si el nounat presenta signes de dificultat respiratòria progressiva En la majoria dels casos, les hèrnies diafragmàtiques són petites, originen escassos trastorns respiratoris i es poden corregir…
Hèrnia diafragmàtica
Patologia humana
Definició És anomenat hèrnia diafragmàtica el pas d’òrgans abdominals a l’interior de la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que és el múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Causes, tipus i manifestacions Les hèrnies diafragmàtiques es produeixen en establir-se un defecte anatòmic en el diafragma que posa en comunicació directa la cavitat toràcica i l’abdominal Aquesta via de comunicació pot consistir en un orifici anòmal, localitzat en una part del diafragma tancada completament en condicions normals, o bé en una dilatació d’un dels orificis naturals…
en punta de costat
Patologia humana
Dit del dolor intens, al costat del tòrax, que produeixen certes malalties, com la pneumònia amb afectació de la pleura.
Es caracteritza perquè s’agreuja amb els moviments respiratoris
laringomalàcia
Patologia humana
Reblaniment de la carcassa cartilaginosa i lligamentosa de la laringe.
És una alteració congènita o adquirida que acostuma a provocar trastorns respiratoris
Alteració del ritme respiratori
Patologia humana
Són anomenades alteracions del ritme respiratori diverses manifestacions que consisteixen en un increment o una reducció de la freqüència, la profunditat o la regularitat dels moviments respiratoris Es presenten generalment quan el centre respiratori del sistema nerviós central detecta variacions anòmales en les concentracions d’O 2 o de CO 2 en la sang, i per tant desencadena els impulsos nerviosos necessaris per a variar el ritme respiratori i corregir la situació Igualment, poden ésser deguts a estímuls desencadenats anormalment en el centre respiratori a conseqüència d’una alteració del…
dispnea
Patologia humana
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar.
Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o…
El que cal saber del pneumotòrax
Patologia humana
És anomenada pneumotòrax l’acumulació d’aire entre els pulmons i la paret toràcica, que origina trastorns respiratoris per compressió del pulmó En la majoria dels casos, el pneumotòrax s’esdevé de manera espontània a causa de la formació i l’esquinçament d’una vesícula en la superfície del pulmó, sense cap causa desencadenant, en una persona que prèviament no patia de cap trastorn respiratori Les persones més predisposades a patir d’un pneumotòrax espontani són homes joves, alts i prims, sobretot els fumadors De vegades el pneumotòrax es pot presentar com a complicació d’una…
tos
Patologia humana
Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons i degut a l’estimulació, voluntària o reflexa, del centre nerviós tussigen, situat en el sòl del quart ventricle.
A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries
buf
Patologia humana
Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació.
Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració…
El que cal saber de les deformacions del nas
Patologia humana
Són considerades deformacions del nas diverses alteracions de la forma del nas que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, com també originar problemes estètics Les deformacions nasals solen ésser degudes a un desenvolupament excessiu o insuficient de l’envà nasal o d’altres elements del nas, d’origen congènit Cal consultar el metge quan es produeix un traumatisme nasal, sobretot si es presenta durant el període de creixement, perquè pot originar una deformació del nas que en alguns casos és possible de prevenir o solucionar amb el tractament adequat La deformitat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina