Resultats de la cerca

Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment…

És anomenada vòlvul intestinal la torsió d’un segment de l’intestí gros sobre el propi eix, que es produeix sobtadament i que provoca una obstrucció brusca del trànsit del contingut intestinal L’intestí gros es manté fix a l’interior de la cavitat abdominal, bàsicament, gràcies al mesenteri , una làmina de teixit conjuntiu que cobreix aquest òrgan i el lliga a les vísceres i els teixits propers Perquè es produeixi un vòlvul intestinal, doncs, cal que el mesenteri sigui més llarg del que hom considera normal, o bé que no cobreixi tota la superfície de l’intestí, com s’esdevé…

L’etiologia és múltiple i, moltes vegades, ignorada tanmateix, com a causes de la flebitis cal esmentar determinats processos infecciosos, intervencions quirúrgiques, alteracions venoses varices i certes malalties i certs estats patològics com la febre tifoide i el càncer La flebitis pot ésser provocada per un trombe inflamatori flebotrombosi o bé originar un coàgul fortament unit a la paret inflamada tromboflebitis Es caracteritza per una hipersensibilitat del lloc afectat, sovint amb vermellor i edema També pot produir febre i dolor El tractament és sobretot amb antibiòtics i anticoagulants

Un aneurisma arterial constitueix una dilatació anormal i persistent d’un segment de paret arterial Si bé poden afectar qualsevol artèria, en la majoria dels casos es localitzen en diverses porcions de l’aorta o en les artèries cerebrals La majoria dels aneurismes arterials són asimptomàtics durant molts anys o tota la vida Això no obstant, de vegades causen símptomes, perquè comprimeixen teixits propers, com els nervis i el teixit cerebral, o bé s’esquincen, per exemple a causa d’un augment sobtat de la pressió arterial o posteriorment a la realització d’un esforç físic intens L…

La dilatació pot afectar tot un bronqui o només un segment Les bronquièctasis poden ésser congènites o adquirides i poden localitzar-se en un pulmó o en tots dos les adquirides són secundàries a obstruccions o a infeccions com broncopneumònies, bronquitis crònica o tuberculosi La clínica es caracteritza per tos, dispnea, expectoració abundant matutina i variable amb els canvis de positura En casos de bronquièctasis limitades a zones concretes del pulmó, l’extirpació quirúrgica pot representar la terapèutica més recomanable

És anomenada càncer o tumor maligne d’anus la proliferació anormal d’un grup de cèllules del conducte anal, que es desenvolupen ràpidament i de manera desordenada i formen una massa o tumor És important d’adreçar-se al metge quan es presenta un nòdul al conducte anal, perquè si es tractés d’un tumor maligne es podria guarir de manera definitiva si fos extirpat de seguida Alguns d’aquests tumors es desenvolupen amb una lentitud relativa i no originen metàstasis, de manera que amb l’extirpació quirúrgica és possible d’eradicar la malaltia en la majoria dels casos De vegades, encara que el tumor…

Definició És anomenada diverticle esofàgic la dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una bossa, es manté en comunicació amb la llum esofàgica a través d’un orifici o un conducte Els divertides, que se solen presentar en persones adultes, poden ésser asimptomàtics o bé causar molèsties i dificultats relacionades amb la deglució dels aliments Tipus i causes Segons la localització que presenten, hi ha tres tipus de divertides esofàgics l’anomenat diverticle de Zenker, que es localitza a la zona d’unió de la faringe amb l’esòfag el diverticle de l’esòfag mitjà, situat…

És anomenada càncer o tumor maligne d’intestí gros la proliferació anormal d’un grup de cèllules originàries de qualsevol sector d’aquest òrgan, inclòs el recte, que es reprodueixen molt acceleradament i formen una massa o tumor, que en les fases avançades tendeix a infiltrar-se per la paret intestinal i els òrgans propers i a originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics de la cavitat abdominal i en diversos òrgans o teixits més o menys allunyats de l’intestí gros, com ara el fetge, els ossos, el cervell o els pulmons El càncer d’intestí gros ocupa el segon lloc en freqüència…

És anomenat infart agut d’intestí prim , o infart intestinal agut , la necrosi o mort d’un sector més o menys ampli d’aquest òrgan, que s’esdevé a conseqüència d’un episodi d’ isquèmia intestinal aguda , és a dir, una disminució sobtada de la irrigació sanguínia d’aquest òrgan Així, en aquestes circumstàncies, els teixits afectats per la isquèmia no reben l’aportació d’oxigen que els és necessària per a mantenir el metabolisme i per tant es necrosen Aproximadament en un 90% dels casos, la isquèmia intestinal aguda, i per tant l’infart intestinal agut, es produeixen a conseqüència d’una…