- És anomenada càncer o tumor maligne d’intestí gros la proliferació anormal d’un grup de cèl·lules originàries de qualsevol sector d’aquest òrgan, inclòs el recte, que es reprodueixen molt acceleradament i formen una massa o tumor, que en les fases avançades tendeix a infiltrar-se per la paret intestinal i els òrgans propers i a originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics de la cavitat abdominal i en diversos òrgans o teixits més o menys allunyats de l’intestí gros, com ara el fetge, els ossos, el cervell o els pulmons.
- El càncer d’intestí gros ocupa el segon lloc en freqüència entre els tumors malignes i se situa immediatament darrere el càncer de pulmó en els homes i del de mama en les dones.
- Malgrat que aquests tumors solen ésser asimptomàtics durant les fases inicials, n’hi ha molts que ocasionen precoçment petites hemorràgies intestinals que es poden advertir per la presència de sang en les matèries fecals o bé per l’estat d’anèmia que provoquen. Així, donat cas que es presentin aquestes manifestacions, sobretot en persones de més de quaranta anys, es recomana de consultar el metge, ja que si fossin efectivament provocades per un càncer intestinal, com més aviat es procedeixi a efectuar-ne l’extirpació quirúrgica més possibilitats hi haurà d’eradicar-lo completament.
- La majoria dels tumors malignes d’intestí gros es desenvolupen a partir de pòlips o tumors benignes. Així, quan se’n detecta un, hom en recomana l’extirpació.
- Hi ha persones que presenten múltiples tumors benignes d’intestí gros a causa de diversos trastorns genètics que es transmeten hereditàriament i, per tal de prevenir l’aparició d’un càncer, se’ls extreu quirúrgicament un segment o tot l’òrgan.
- Les persones afectades per la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa desenvolupen tumors malignes d’intestí gros amb una freqüència més elevada del que és habitual, i per aquesta raó han de seguir controls mèdics periòdics per tal de prevenir el possible trastorn.
- El tractament és fonamentalment quirúrgic i consisteix en l’extirpació quirúrgica del tumor i també d’una porció més o menys extensa de l’intestí gros on es localitza. Igualment, en molts casos la cirurgia es complementa amb radioteràpia o amb l’administració de fàrmacs anticancerosos.
- Fins fa alguns anys, sempre que el tumor es localitzava al recte, calia extirpar tot aquest òrgan i efectuar una colostomia o un anus contra natura, és a dir, una incisió en la paret abdominal les vores de la qual se suturen a l’intestí i que permet l’evacuació de les matèries fecals. Actualment, en canvi, les tècniques quirúrgiques de què es disposa permeten que només calgui extirpar tot el recte quan el tumor és proper a l’orifici anal.
- Després de l’extirpació d’un segment o la totalitat de l’intestí gros, el pacient pot seguir una vida relativament normal. Tanmateix, però, s’haurà de sotmetre a controls periòdics per tal de prevenir el possible desenvolupament d’una massa tumoral que no hagués estat detectada durant la intervenció quirúrgica, o bé l’aparició d’un nou tumor maligne.
- El pronòstic és variable. Així, quan la cirurgia es practica abans que el tumor hagi penetrat a les capes més profundes de la paret intestinal, la majoria dels pacients guareixen definitivament, mentre que quan ja ha atès d’altres òrgans o s’han produït metàstasis, la supervivència mitjana és d’uns divuit mesos.