Resultats de la cerca

Definició S’anomena reacció de rebuig a l’empelt o a l’òrgan trasplantat la resposta immunitària desenvolupada en l’organisme d’un individu receptor d’un teixit procedent d’un altre individu, que pot destruir el teixit implantat i fer fracassar aquesta pràctica terapèutica Causes El rebuig no és sinó una reacció normal del sistema immunitari de la persona receptora del trasplantament que actua amb els diversos mecanismes de què disposa en reconèixer el teixit estrany procedent del donant Així, doncs, no es tracta d’una eventualitat que s’esdevé esporàdicament davant un …

Les anomenades síndromes d’immunodeficiència primària o congènita es caracteritzen per una fallada en l’activitat d’algun dels components del sistema immunitari, i per això hi ha una gran susceptibilitat de patir tota mena d’infeccions Si bé aquest tipus de malalties són de pronòstic molt greu i, en absència de tractament, solen ésser mortals, avui hom compta amb prou recursos, com ara el trasplantament de medulla òssia, per guarir-les

És causada per la formació de fibroblasts que reparen els alvèols danyats La cicatrització excessiva dificulta la funció pulmonar normal i agreuja progressivament els símptomes de la malaltia No existeix cap tractament farmacològic d’eficàcia clara més enllà dels fàrmacs per a alleujar els símptomes i retardar la progressió de la malaltia En els casos més greus, hom opta pel trasplantament Pot ser secundària a uns altres processos tuberculosi, carcinoma, sarcoïdosi, etc o bé idiopàtica fibrosi pulmonar idiopàtica , quan és de causa desconeguda

S’anomena reacció de rebuig a l’empelt o  l’òrgan trasplantat la resposta que desenvolupa el sistema immunitari d’un individu receptor de teixits procedents d’un altre individu Les llistes d’espera per al trasplantament d’òrgans tenen per finalitat aconseguir que els provinents de cadàvers puguin ésser implantats a les persones que presentin el màxim grau d’histocompatibilitat, per tal d’atenuar la possible reacció de rebuig És molt important de potenciar la donació d’òrgans, ja que d’aquesta manera cada aspirant tindrà més possibilitats d’aconseguir l’òrgan més…

Hom en diferencia dues formes La poliquistosi renal de tipus infantil , transmesa a través del mecanisme d’herència autosòmica recessiva, es produeix per una alteració genètica que determina un desenvolupament anòmal dels túbuls distals i dels conductes collectors, que es dilaten i constitueixen quists distribuïts per tot el ronyó afecta a un de cada 10000 nadons i, segons la proporció d’unitats funcionals alterades, es manifesta entre el moment del naixement i els sis mesos d’edat La poliquistosi renal de tipus adult , que es transmet pel mecanisme d’herència autosòmica dominant, es…

L’origen del trastorn és divers, per bé que hom diferencia entre l' aplàsia medullar primitiva o idiopàtica , de causa desconeguda, i l' aplàsia medullar secundària , que pot ésser deguda a una exposició a diversos agents químics tòxics —benzè, hidrocarburs cíclics, insecticides, etc— o a radiacions ionitzants, o bé es produeix com a efecte secundari de medicaments administrats a dosis elevades —citostàtics— o que determinen una lesió generalitzada de les cèllules medullars en persones especialment sensibles —cloranfenicol, fenilbutazona, etc— Les conseqüències de l’aplàsia medullar depenen…

Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial…

Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o lesió dels…

L’alopècia o calvície consisteix en la pèrdua de cabells Pot ésser de diversos tipus, segons la causa, però la presentació més habitual és la calvície comuna, deguda a una predisposició hereditària Aquest tipus de calvície, en un grau variable, es presenta en la majoria dels homes adults La calvície comuna se sol iniciar en la regió frontal i de vegades la coroneta És possible que es limiti a aquestes zones, però sovint s’estén progressivament amb l’edat a d’altres zones del cuir cabellut Una caiguda de cabells regular no ha d’ésser causa de preocupació En totes les persones, el pèl es renova…

La mucormicosi , zigomicosi o ficomicosi és una malaltia infecciosa molt greu, provocada per diverses espècies de fongs que integren la classe Zigomycetes i que, segons el teixit inicialment infectat, pot presentar-se en diverses formes Els fongs causants de la mucormicosi es troben àmpliament distribuïts pel sòl, en especial a l’entorn de la matèria orgànica en estat de putrefacció, i poden contaminar l’aire o els objectes El contagi pot produir-se per diverses vies, per bé que les més freqüents són la respiratòria, la digestiva i la cutània Una vegada establerts a la pell o les mucoses, els…