Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
Traumatisme de les vies urinàries
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes de les vies urinàries diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans Causes i tipus Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant Els traumatismes ureterals , és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents Es produeixen especialment a…
Tumor maligne de les vies biliars
Patologia humana
Definició És anomenada tumor maligne o càncer de les vies biliars la proliferació anòmala d’un grup de cèllules que pertanyen al conjunt d’òrgans encarregats d’emmagatzemar i transportar la bilis elaborada pel fetge fins a l’intestí prim, i que tendeixen a desenvolupar-se molt ràpidament i formar una massa tumor al Els tumors malignes de les vies biliars no són freqüents, per bé que el pronòstic sol ésser greu ja que quan originen les manifestacions que els caracteritzen —com ara dolor abdominal, icterícia o tonalitat groguenca de la pell, coïssor, o nàusees i vòmits…
El que cal saber dels traumatismes de les vies urinàries
Patologia humana
Són anomenats traumatismes de les vies urinàries els trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra causats generalment per un impacte de gran intensitat sobre la regió lumbar, l’abdominal o la pèlvica Les ferides degudes a la penetració d’un objecte tallant a través de la paret abdominal o de la regió lumbar poden ocasionar un traumatisme de l’urèter tot perforant-lo o seccionant-lo Els cops importants que afecten la part baixa de l’abdomen poden causar esquinçament de la bufeta urinària, especialment quan està plena d’orina Les caigudes amb les cames obertes sobre una…
El que cal saber dels tumors malignes de les vies biliars
Patologia humana
És anomenada tumor maligne de les vies biliars la proliferació d’un grup de cèllules, dels òrgans i els conductes la funció dels quals és emmagatzemar i transportar la bilis des del fetge fins a l’intestí prim, que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formar una massa tumoral Els tumors malignes de les vies biliars solen ésser de pronòstic greu, perquè gairebé sempre són detectats en etapes avançades de llur creixement quan, en blocar el trànsit de la bilis, es manifesten amb icterícia o tonalitat groguenca de la pell, dolor abdominal, accessos de colecistitis…
atàxia cerebel·losa
Patologia humana
Atàxia produïda per lesions de les vies cerebel·loses.
Hi ha una descomposició del moviment asinergia per raó de la qual hom no assoleix mai l’objectiu proposat dismetria En caminar hi ha una titubació semblant a la de l’embriaguesa, l’atàxic és incapaç de seguir una línia recta i manté els peus separats a fi d’eixamplar la seva base de sustentació En aquest tipus d’atàxia s’inclouen malalties degeneratives del cerebel i de les vies cerebelloses, com l’atàxia de Friedreich i d’altres
colangiocarcinoma
Patologia humana
Carcinoma derivat de les vies biliars intrahepàtiques o extrahepàtiques.
Després del carcinoma hepatocellular és el tumor maligne primari del fetge més freqüent
Dacriostenosi
Patologia humana
La dacriostenosi consisteix en l’estretor de les vies lacrimals exçretores que impedeix el drenatge normal de líquid lacrimal L’estretor de les vies lacrimals pot ésser congènita En aquest cas, l’afecció no es pot detectar abans de les dues primeres setmanes de vida, ja que les glàndules lacrimals encara no han començat a elaborar líquid A partir de la tercera setmana de vida, es produeix una epífora, és a dir, el vessament del líquid que origina un llagrimeig constant En general, l’obstrucció de les vies lacrimals afecta solament un ull En l’infant i l’…
crepitació pulmonar
Patologia humana
Soroll especial produït en les vies respiratòries en certes malalties ( ranera
).
hemoptisi
Patologia humana
Expulsió de sang per la boca, procedent de les vies respiratòries.
Pot ésser d’origen mecànic conseqüència de ferides, d’esforços en tossir o d’origen patològic lesions bronquials o pulmonars Sovint es limita a l’aparició de fils o de taques de sang als esputs, però a vegades la sang pot brollar a glopades
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina