La dacriostenosi consisteix en l’estretor de les vies lacrimals exçretores que impedeix el drenatge normal de líquid lacrimal.
L’estretor de les vies lacrimals pot ésser congènita. En aquest cas, l’afecció no es pot detectar abans de les dues primeres setmanes de vida, ja que les glàndules lacrimals encara no han començat a elaborar líquid. A partir de la tercera setmana de vida, es produeix una epífora, és a dir, el vessament del líquid que origina un llagrimeig constant. En general, l’obstrucció de les vies lacrimals afecta solament un ull.
En l’infant i l’adult, aquesta estretor pot tenir orígens diferents: obstruccions mecàniques degudes a pestanyes, cicatrius consegüents a inflamacions conjuntivals, ferides o cremades, desviació de la paret nasal, o pòlips que obstrueixin la desembocadura a les fosses nasals. El símptoma més important és l’epífora, per bé que si l’obstrucció es manté es pot presentar una infecció de les vies lacrimals.
El tractament consisteix a desobstruir aquestes vies. En general, n’hi ha prou de dilatar els punts lacrimals i introduir una sonda per a instil·lar sèrum que dreni les fosses nasals. Si aquest procediment no és eficaç, es pot recórrer a una intervenció quirúrgica que remodeli les vies lacrimals exçretores.