Resultats de la cerca

Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti…

Pot acompanyar una lesió local o bé formar part d’una malaltia general

Pot ésser provocat per causes molt diverses per ingesta escassa de iode com s’escau en certes contrades muntanyenques, i provoca aleshores l’anomenat goll endèmic o simple , en què a voltes predominen nòduls o quists goll multinodular per inflamacions o per infeccions tiroïditis aguda, subaguda, autoimmune o de Hashimoto, fibrosa o de Riedel, etc per hiperfunció de la glàndula tiroide de causa immunològica goll difús tòxic o malaltia de Graves-Basedow per tumors benignes hiperfuncionants goll nodular tòxic o no funcionants goll nodular no tòxic i per tumors malignes El goll aberrant és…

Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula arteriovenosa,…

Pot ésser congènita acompanyant unes altres malformacions, com el cretinisme, el mongolisme, etc i adquirida en el mixedema, en tumors i en inflamacions parenquimàtiques difuses

En aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani D’un pes lleugerament més gran en l’home 1160 g de terme mitjà que en la dona 1000 g, té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques cos callós, septum lucidum , trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns cissures…

És anomenada ascites l’acumulació de líquids en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai situat entre les capes de peritoneu que cobreixen la superfície externa dels òrgans abdominals i la superfície interna de la paret abdominal En la cavitat peritoneal entren i surten líquids continuadament, que són abocats pel mateix peritoneu, per bé que en circumstàncies normals el volum d’aquests líquids no supera els 200 ml L’ascites es produeix quan per alguna raó en la cavitat peritoneal entra un volum de líquid superior al que torna En la pràctica, les causes més freqüents d’ascites són…