És anomenada ascites l’acumulació de líquids en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai situat entre les capes de peritoneu que cobreixen la superfície externa dels òrgans abdominals i la superfície interna de la paret abdominal.
En la cavitat peritoneal entren i surten líquids continuadament, que són abocats pel mateix peritoneu, per bé que en circumstàncies normals el volum d’aquests líquids no supera els 200 ml. L’ascites es produeix quan per alguna raó en la cavitat peritoneal entra un volum de líquid superior al que torna. En la pràctica, les causes més freqüents d’ascites són: cirrosi hepàtica, insuficiència hepàtica, insuficiència cardíaca dreta i pericarditis constrictiva. Tots aquests trastorns tenen en comú el fet que ocasionen un increment de la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang i els líquids procedents de diverses vísceres abdominals i del peritoneu, fins al punt que una part del líquid sanguini es transvasa i entra a la cavitat peritoneal. D’altres causes freqüents d’ascites són peritonitis o inflamació del peritoneu, la presència de metàstasis tumor als al peritoneu i síndrome nefròtica, un trastorn renal en què s’acumulen líquids en diversos teixits de l’organisme.
Les manifestacions de l’ascites depenen fonamentalment del volum de líquids que s’hagin acumulat a l’interior de la cavitat peritoneal. Quan aquest volum no supera els 1.500 ml, l’ascites solament es pot detectar indirectament, per exemple percudint l’abdomen. Al contrari, quan aquest volum és superior als 1.500 ml, s’observa una distensió de l’abdomen que pot arribar a adquirir la forma d’una bóta, també és habitual que s’inflin els membres inferiors i són freqüents les palpitacions i la sensació de manca d’aire.