Resultats de la cerca

Obra destacada del verisme i molt popular, presenta el drama de la cantant Floria Tosca, enamorada del pintor Mario Cavaradossi, el qual és empresonat al castell Sant'Angelo, a Roma, pel fet d’haver donat refugi a un proscrit El cap de policia, Scarpia, promet a la dama de salvar la vida de Mario en canvi del seu amor Ella simula acceptar, però l’apunyala Mario és afusellat al castell en presència de Tosca, la qual es llança daltabaix de la torre

Adquirí la seva formació musical com a escolà a la capella reial de França, que llavors dirigia GB Lulli, i el 1683 ja fou un dels finalistes en les oposicions a vicemestre de la capella reial convocades per Lluís XIV, fet que li valgué una pensió reial Després fou nomenat mestre de capella dels jesuïtes de Sant Lluís el Gran Les obres que li donaren més renom foren les que compongué per al teatre de la cort, sobretot les tragèdies líriques i els ballets Però l’any 1699, arran d’un embolic amorós, hagué de fugir de França sota pena de mort amb la seva amant, amb qui es casà el 1701 a Madrid,…

Fou un dels cantants castrats més importants del segle XVIII Inicià els estudis de cant a dotze anys sota la protecció de la família Cusani, d’aquí el seu sobrenom Des del 1721, que debutà amb Griselda , d’A Scarlatti, la seva carrera anà en sentit ascendent, tot estrenant als principals teatres d’Itàlia les noves òperes dels compositors més famosos del moment, com ara JA Hasse, N Porpora, L Leo, L Vinci, N Jommelli o CW Gluck Aquesta vida itinerant no el privà d’acceptar diferents càrrecs oficials més o menys vinculants en algunes corts L’any 1723 fou contractat a la de Viena, i…

Vida Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excellent reputació com a intèrpret d’aquest instrument El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica' , conegut…

Nascut al si d’una família del món polític francès, a dotze anys començà les lliçons de piano, i posteriorment estudià cant amb Charles Panzéra i composició amb Max d’Olonne Durant la seva joventut participà activament en la vida cultural i musical parisenca El seu interès per la música d’altres continents feu que el 1929 guanyés una beca per a l’estudi de la música algeriana A partir del 1932 marxà a Orient per estudiar la música i la cultura d’aquella zona, i després d’un llarg recorregut pel nord d’Àfrica i tota l’Àsia, el 1937 s’establí a Benarés, a l’Índia, on, després d’adquirir una…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…

Com a compositor fou influït a l’inici per la tècnica de Brahms i l’escriptura instrumental lisztiana, però en el desplegament de la seva personalitat el paper decisiu correspongué al coneixement pregon de la música folklòrica Creà les bases de la pròpia visió musical recollint gran quantitat de melodies folklòriques hongareses, eslovaques, romaneses i turques, que transcriví minuciosament i analitzà d’una manera penetrant En afrontar els problemes plantejats per la música del s XX, l’anàlisi folklòrica l’ajudà a bastir construccions sòlides en el camp tonal i en el formal Féu un ús lliure…

A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit…

La seva indicació a la partitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música A diferència d’altres paràmetres de l’escriptura musical en els quals és relativament fàcil donar una informació exacta per exemple l’entonació, en el cas del tempo es fa difícil acceptar aquesta exactitud per la rigidesa interpretativa que suposa D’altra banda, informacions de caràcter més subjectiu generen…

Una de les característiques essencials del sistema immunitari, bàsicament de la immunitat específica, és la capacitat de discriminar entre els elements estructurals propis i els aliens, és a dir, pro vinents de l’exterior, per tal que no es desencadenin reaccions immunitàries contra components propis i es produeixin lesions en estructures de l’organisme Aquesta capacitat d’acceptar la presència de certs elements en l’organisme, especialment els propis, s’anomena tolerància Els mecanismes implicats en la tolerància són diversos i complexos, ja que l’establiment d’aquesta depèn de diferents…