Resultats de la cerca

Solen ésser simples creus, bé que també són freqüents les representacions pictòriques o esculpides dels episodis hom sol penjar-les al voltant dels murs interiors de les esglésies També és freqüent que els viacrucis siguin erigits en un puig proper a una població o a un santuari, on solen adoptar formes més monumentals com a Montserrat, a Núria, etc

Algun grup arriba a la vida comuna d’altres celebren reunions freqüents Les comunitats de base nasqueren com a reacció a la manca de contacte personal en les grans parròquies urbanes i com a recerca comunitària d’un engatjament cristià concret Evolucionen constantment i semblen tendir a distingir-se dels grups de contestació i a adoptar una posició dialèctica envers l’Església oficial Han tingut molta importància als països de l’Amèrica llatina, on sovint han estat vinculats a moviments populars més o menys revolucionaris

De naixement anglicà, fou educat a Earling 1808 i a Oxford 1816-24 ordenat de pastor de l’alta església 1825, es consagrà a l’activitat parroquial i alhora als estudiants de l’Oriel College d’Oxford El 1833, juntament amb John Keble, inicià l’anomenat moviment d'Oxford, que cercava una restauració dels ideals de l’alta església del s XVII En el Tract 90 , Newman presentà una interpretació catòlica dels 39 articles de l’Església d’Anglaterra, que li valgué la condemnació de l’Hebdomadal Board de la Universitat d’Oxford i de 24 bisbes de la Comunió Anglicana Newman es retirà a la seva parròquia…

Per a la majoria de les dones, el primer signe que suggereix un possible embaràs és la falta de la menstruació Aquest fet es produeix perquè la placenta en desenvolupament secreta l’hormona gonadotròfica coriònica, o HGC, que té com a funció fer que el cos luti de l’ovari, format després de l’ovulació, augmenti de grandària i incrementi la producció de l’hormona progestacional que, al seu torn, té per finalitat preparar l’úter per allotjar-hi el producte de la gestació En conseqüència, s’atura el procés cíclic habitual de quan no es produeix l’embaràs, en què el cos luti perd activitat, s’…

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir…