Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per EBotella en 1925-26 cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat Les memòries d’aquesta excavació 1926 i 1928 donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica

Han estat parcialment excavats en diverses etapes C Visedo 1921-23, V Pascual 1956 i M Tarradell 1968 Els materials es conserven al Museu d’Alcoi El poblat tingué una primera fase segles V-IV aC, però les restes conservades cases, carrers corresponen als segles III-II aC Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC Es destaca la troballa de diverses plaques de plom ploms d’Alcoi escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec jònic i les altres amb l’alfabet ibèric El santuari, prop del poblat, a l’extrem de la serra, correspon al tipus de…

Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions

Santa Maria de la Seu d'Urgell kristobalite CC BY-NC-ND 20

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó La comarca actual del Baix Cinca s’organitza bàsicament al llarg del riu Cinca, des de la població de Saidí fins a Mequinensa El riu fa de columna vertebral d’aquest territori, fet que li dona uns trets característics poc o molt diferenciats Això no obstant, cal tenir present que té moltes característiques semblants a les d’altres territoris propers, com poden ser alguns sectors de les comarques del Segrià o de la Llitera Encara més, podem assenyalar el fet…

Situació Base d’una possible torre circular, al mig d’un penya-segat que domina la població de Sorita ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest petit castell són al bell mig d’un penya-segat de pedra calcària, estret i allargassat, que domina la població de Sorita per la banda nord-oriental Mapa 31-13 326 Situació 31TBG882517 L’accés és força difícil i solament es pot fer pel costat nord del cingle, en cosa de quinze minuts, des de la població JRG Història El castell de Sorita fou conquerit, cap a la fi del segle XI, pels comtes d’Urgell Una de les primeres mencions documentals data de l’any…

Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb la porta principal d’accés, sobre la qual, coronant la façana, es dreça un campanar d’espadanya d’un sol ull ECSA - JA Adell Aquesta església es localitza davall de Vilella, a la dreta de la carretera C-1310 que comunica aquesta població amb la carretera N-II i amb Fraga Centra la plana de l’horta que hi ha a la riba dreta del Cinca Mapa 31-15 387 Situació 31TBG729059 S’hi accedeix des de la mateixa carretera C-1310, prop del punt quilomètric 6, 7 JBP-JAA Història Sant Valeri devia ésser l’església de l’antic nucli de Daimús,…

Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa d’origen islàmic, que es dreçava sobre una plataforma de roca a ponent de Vilella ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat a ponent del poble de Vilella, en un tossal en forma d’esperó que domina l’entrada a l’ampla vall secundària de les Valls, davant de Saidí Mapa 31-15 387 Situació 31TBG698085 Si seguim la carretera que va de Fraga a Xalamera, en arribar a Vilella no entrarem a la població Abans de passar un segon pontet de la carretera nova, girarem a l’esquerra i, poc després, a la dreta agafarem una pista en bon estat que s’enfila cap a la muntanya i…