Resultats de la cerca

Sota el domini austríac adoptà el nom de sobirana de Flandes o sobirà L’emissió, limitada primer als Països Baixos austríacs, fou estesa a tot l’Imperi

Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples

El nom li venia de les mines de Sankt Joachimsthal Bohèmia, d’on era extret el metall Als s XVI-XVII tingué una gran difusió, i fou imitat a nombrosos països, on el mot adoptà formes especials dòlar, daalder, talari, tala, tallero , etc El tàler alemany Reichstaler pesava 18,519 g l’austríac, anomenat també Maria-Theresien-Taler , en pesava 28,0668 actualment encara serveix de moneda comercial en algunes zones africanes, sobretot a Etiòpia i a Eritrea A Alemanya, amb la introducció del marc 1871, subsistí encara un quant temps fins el 1908 amb un valor de tres marcs Del 1908 al…

Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura que eren…

El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…

Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…

El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de …

La inflamació és el resultat de les reaccions defensives desenvolupades pels components de la immunitat natural en el punt de l’organisme on es produeix la invasió d’un agent infecciós La finalitat del procés és d’activar la reacció defensiva en la zona afectada i limitar la infecció a aquesta zona per a impedir-ne la propagació Cal, doncs, que en la zona afectada es produeixi un increment de la circulació sanguínia perquè hi pugui accedir un nombre suficient de leucòcits capaç d’afrontar l’agressió i destruir l’invasor Les reaccions que es produeixen al lloc afectat, que constitueixen les…

L’ erecció és el procés de modificació de la grandària, la consistència i l’orientació del penis En situació de repòs, el penis és un òrgan flàccid que se situa per davant de l’escrot amb el gland en la seva part més baixa Amb el procés d’erecció, el penis creix, especialment en longitud, esdevé rígid i s’alça cap endavant, de manera que el gland queda situat més amunt de l’arrel En definitiva, en estat d’erecció el penis adquireix les característiques necessàries per a realitzar el coit L’estat del penis, en situació de flaccidesa o d’erecció, depèn del grau de repleció sanguínia dels seus…

Es denomina anticossos el grup de substàncies proteiques elaborades pels limfòcits B que es troben distribuïts de manera uniforme al plasma sanguini i en tots els líquids intersticials de l’organisme, la funció de les quals és unir-se a elements estranys al propi organisme —els genèricament denominats antígens—, amb la finalitat de desactivar-los o destruir-los Atès que aquestes proteïnes són del tipus globulina i formen part essencial de la resposta immunitària humoral, també són denominades immunoglobulines , o Ig D’altra banda, en realitzar amb una mostra de sèrum normal una electroforesi…