Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
aigua morta
Geografia
Fenomen produït per les ones internes que tenen lloc en un nivell no inferior al calat d’un vaixell, quan a aquesta profunditat són en contacte dues capes de salinitat diferent.
Aquest fenomen apareix en llocs on van a parar aigües d’origen continental que per llur densitat inferior formen una capa a la superfície de la mar, i es manifesta per una pèrdua de velocitat en els vaixells És molt freqüent en els fiords noruecs
clima alpí
Meteorologia
Geografia
Clima de muntanya de la zona temperada on el predomini del factor altitud determina l’existència d’hiverns freds amb una forta innivació i estius frescs i plujosos.
Els exemples més característics d’aquest clima es donen als Alps i també als Pirineus entre els 2 000 i els 3 000 m d’altitud Hom pot també distingir un clima subalpí , menys nivós i menys fred, que apareix als Pirineus a menys altura fins als 1 500 m
paràmetre beta
Geografia
Valor que apareix a l’equació de conservació de moment lineal i que dóna una estimació de la variació del paràmetre de Coriolis amb la latitud.
S'utilitza en estudis dinàmics de gran escala de l’oceà on hi ha importants canvis de latitud i consegüentment el paràmetre de Coriolis no es pot considerar constant
zona àrida
Biologia
Geografia
Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.
El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…
Lluís Solé i Sabarís
Portada d’un dels volums de la Geografia de Catalunya (1964-68), dirigida per Lluís Solé i Sabarís
© Fototeca.cat
Geografia
Geologia
Geòleg i geògraf.
Fill de Felip Solé, que representà les terres de Lleida en la ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya 1932-34 Lluís Solé estudià ciències naturals a Barcelona i fou decantat cap a la geologia per San Miguel de la Cámara Es beneficià també del mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada i del geògraf Pau Vila, amb qui collaborà científicament prop de mig segle Entre els estrangers, l’influí poderosament l’escola neerlandesa de geologia dels anys trenta, que conegué a fons arran del congrés internacional de Granada on era catedràtic de geologia, dedicat a les Serralades Bètiques, i…
Proves complementàries d’embaràs
Fisiologia humana
Generalment, els símptomes i els signes són prou clars, i la prova descrita confirma l’embaràs Això no obstant, pot succeir que durant les primeres setmanes aquests siguin poc evidents i que el resultat de la prova no sigui gaire clar En aquests casos, pot ésser útil de realitzar altres proves que en confirmin la diagnosi Per a diagnosticar l’embaràs es pot efectuar una anàlisi de laboratori , que permet de detectar l’HGC produïda per la placenta, d’una manera una mica més precisa que amb el mètode que s’ha descrit anteriorment Abans s’empraven preferentment mètodes biològics , però ara per…
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…
Hormona antidiürètica (ADH) o vasopressina
Fisiologia humana
L’ hormona antidiürètica , o ADH , també anomenada vasopressina , és un polipèptid sintetitzat a l’hipotàlem que s’allibera a la hipòfisi posterior, l’activitat fonamental del qual se centra a mantenir dins uns certs marges algunes constants de la sang, com és ara l’osmolaritat, o concentració de soluts en el plasma, la volèmia, o volum total de sang, i la pressió arterial El seu principal mecanisme d’acció s’exerceix sobre el ronyó, ja que l’hormona té un efecte antidiürètic, és a dir que tendeix a reduir el volum d’orina derivat de la filtració renal de la sang d’aquesta manera l’aigua…
clima

Mapa climàtic del món
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i que són definides pels valors mitjans dels diferents elements climàtics, llurs valors extrems i la freqüència o durada dels fenòmens atmosfèrics durant un període de temps molt llarg.
Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…
urbanització

Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…