Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Fisiologia de l’aparell càrdio-vascular
Fisiologia humana
L’aparell càrdio-vascular té com a funció fonamental procurar la circulació de la sang per tot l’organisme per aquest motiu és també anomenat sistema circulatori Quan circula per l’interior de l’aparell càrdio-vascular, la sang es proveeix d’oxigen als pulmons i de substàncies nutritives a l’aparell digestiu, que transporta a tots els teixits orgànics alhora, també recull els productes de rebuig metabòlic dels teixits i els duu als òrgans responsables d’eliminar-los, i, a més, serveix de vehicle a una sèrie de substàncies, com per exemple les hormones, que es dirigeixen d’un sector de l’…
Pressió arterial
Fisiologia humana
La pressió arterial és la força que efectua la sang en les parets arterials, gràcies a la qual pot circular per l’interior de l’arbre arterial i vèncer la dificultat —la resistència vascular perifèrica — que ofereix al seu pas la reducció progressiva del diàmetre, és a dir, la reducció progressiva de la llum que s’esdevé entre l’aorta i els capillars La pressió arterial s’origina fonamentalment a partir de les contraccions dels ventricles, que generen un flux intermitent de sang a l’interior de les grans artèries De fet, però, com que les parets d’aquestes artèries són elàstiques, en primer…
Circuit sistèmic i circuit pulmonar
Fisiologia humana
L’aparell càrdio-vascular, si bé constitueix un circuit tancat, en realitat es compon de dos circuits diferents el sistèmic i el pulmonar La funció del primer és conduir l’oxigen, les substàncies nutritives i altres substàncies metabòliques a la quasi totalitat dels teixits orgànics la del segon, fonamentalment, és dur la sang fins als alvèols dels pulmons, perquè s’hi oxigeni El circuit sistèmic , o gran circuit , comprèn l’aurícula i el ventricle esquerres, l’aorta i les seves ramificacions, les arterioles, els capillars i les vènules de gairebé tots els teixits orgànics —llevat dels…
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
Freqüència cardíaca i despesa cardíaca
Fisiologia humana
L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut En circumstàncies normals, aquesta…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la…
Funció i activitat de l’intestí prim
Fisiologia humana
Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí prim rebi les…