Resultats de la cerca

L’aparell respiratori disposa de dos sistemes d’irrigació sanguínia el bronquial i el pulmonar El sistema bronquial té per finalitat aportar, juntament amb la sang, els elements nutritius necessaris per al manteniment de l’activitat dels mateixos teixits respiratoris Per contra, el sistema circulatori pulmonar té per finalitat la perfusió , és a dir, l’aportació de sang als capillars que discorren per les parets alveolars, per tal que pugui realitzar-s’hi l’intercanvi gasós Per tant, els vasos sanguinis pulmonars són el mitjà de què disposa l’organisme per a obtenir O 2 i eliminar CO 2 Per…

La sèrie de fenòmens que s’esdevenen repetidament durant els batecs del cor són anomenats cicle cardíac El cicle cardíac és, bàsicament, el període comprès entre el final d’una contracció i el final de la contracció següent Alhora, aquest període inclou una fase de relaxació del miocardi ventricular, anomenada diàstole , i una fase de contracció també del miocardi, que rep el nom de sístole Durant cada cicle cardíac, a l’aparell càrdio-vascular s’esdevenen una sèrie de fets a partir dels quals uns volums equivalents de sang es desplacen d’un segment a l’altre dels circuits pulmonar i…

Les parets de les venes són molt més dilatables que les de les artèries Així, doncs, les venes poden mantenir-se dilatades i acollir a l’interior una gran quantitat de sang De fet, tant el sistema venós pulmonar com el sistèmic constitueixen la reserva de sang més important de l’organisme En casos de necessitat, com per exemple quan es presenta una hemorràgia intensa, la sang continguda en aquesta reserva s’incorpora a la circulació sanguínia i contribueix a la normalització del volum de sang que corre per les artèries per tal de garantir que una quantitat suficient de sang oxigenada arribi a…

L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…

L’O 2 que es difon de l’aire a la sang és transportat des dels pulmons fins als teixits, on es forma el CO 2 , que segueix el camí invers L’O 2 es transporta fonamentalment en combinació amb l’hemoglobina, una molècula que es combina amb gran facilitat amb aquest element químic, cosa que li permet de transportar de 30 a 100 vegades més O 2 que no pas si el gas només estigués dissolt en la sang D’altra banda, el CO 2 es combina en la sang amb diverses substàncies i es transforma en altres substàncies químiques, de manera que la sang en pot transportar de 20 a 30 vegades més quantitat que si hi…

Generalment, els símptomes i els signes són prou clars, i la prova descrita confirma l’embaràs Això no obstant, pot succeir que durant les primeres setmanes aquests siguin poc evidents i que el resultat de la prova no sigui gaire clar En aquests casos, pot ésser útil de realitzar altres proves que en confirmin la diagnosi Per a diagnosticar l’embaràs es pot efectuar una anàlisi de laboratori , que permet de detectar l’HGC produïda per la placenta, d’una manera una mica més precisa que amb el mètode que s’ha descrit anteriorment Abans s’empraven preferentment mètodes biològics , però ara per…

L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…

L’ erecció és el procés de modificació de la grandària, la consistència i l’orientació del penis En situació de repòs, el penis és un òrgan flàccid que se situa per davant de l’escrot amb el gland en la seva part més baixa Amb el procés d’erecció, el penis creix, especialment en longitud, esdevé rígid i s’alça cap endavant, de manera que el gland queda situat més amunt de l’arrel En definitiva, en estat d’erecció el penis adquireix les característiques necessàries per a realitzar el coit L’estat del penis, en situació de flaccidesa o d’erecció, depèn del grau de repleció sanguínia dels seus…

Per tal que la funció respiratòria es desenvolupi adequadament, cal que hi hagi un moviment constant d’entrada i sortida d’aire als pulmons, anomenat ventilació Aquest moviment d’aire cap als pulmons —o des dels pulmons— és possible gràcies al fet que tant aquests òrgans com les parets toràciques són estructures elàstiques, capaces d’expandir-se i de contreure’s L’entrada i la sortida d’aire a través de les vies respiratòries fins als pulmons es realitza gràcies a uns moviments mecànics produïts per la contracció i la relaxació dels músculs respiratoris L’activitat de la musculatura…

Quan el bol alimentari entra a l’estómac, les susbtàncies nutritives es troben en un estat similar al que es trobaven als aliments, és a dir, gairebé íntegres Al contrari, quan, al cap d’un període que oscilla entre els 30 minuts i les 4 hores després dels àpats, l’estómac buida el contingut o quim cap a l’intestí prim, les substàncies nutritives s’han exposat a les fases inicials de la digestió i es troben formant partícules de menys d’1 mm de diàmetre Aquest paper de l’estómac és possible gràcies als moviments de barreja i de propulsió que experimenta la paret gàstrica i al poder corrosiu i…