Resultats de la cerca

Eclesiàstic Fou preceptor dels fills de Dídac Desclapers Publicà una adaptació de la gramàtica llatina de Joan Baptista Escardó, Modus variandi orationes et parandi copiam 1642 És famós sobretot pel pla de Palma, gravat sobre coure, que publicà el 1644, d’una gran minuciositat

Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els aspectes…

Fou professor a la Universitat de Nancy 1873-77, a l’École Normale Supérieure de París 1877-78 i a la Sorbona 1898-1909 Mestre insigne de la geografia humana, es preocupà per l’acció de l’home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d’adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França Creà i dirigí la revista Annales de Géographie i dirigí la collecció Geographie Universelle Entre les seves obres cal esmentar États et nations d’Europe 1881 i Atlas général d’histoire…

Format a la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1933, continuà vinculat a aquesta institució com a docent i investigador fins a la seva mort El fonament teòric de la seva recerca, molt influït pel funcionalisme antropològic, està formulat a Archaeology and Society 1939, en què proposà l’estudi global de les comunitats prehistòriques, observant la interacció dels seus òrgans i activitats, i la del conjunt amb els hàbitats i biomes pròxims S'especialitzà en l’estudi del Mesolític, període que contribuí a definir a partir de bases econòmiques, més que tipològiques El mateix enfocament…

El lloc que ocupa aquesta població planteja el problema bàsic d’adaptació d’aquí ve que les característiques distintives d’una població siguin en part atribuïbles a les peculiaritats del seu hàbitat La concepció d’aquest respon a dos punts de vista diferents el d’àrea natural i el d’àrea cultural Qualsevol àrea físicament delimitada per elements que constitueixen una unitat fisiogràfica definida rius, costes, etc és una àrea natural Aquest terme és aplicat a àrees de clima, tipus de sòl o vegetació uniformes i a àrees que presenten una combinació d’aquests factors El concepte d’…

Estudià ciències naturals, però posteriorment centrà el seu interès en l’antropologia, matèria en la qual obtingué un màster l’any 1956 per la Universitat de Carolina del Nord i el doctorat a la Universitat de Michigan Posteriorment, fins el 1968 fou successivament professor a les universitats de Chicago i Califòrnia Santa Barbara i Los Angeles Aquest any s’incorporà a la Universitat de Nou Mèxic, on romangué fins el 1991 i, posteriorment, a la Southern Methodist University Texas La seva matèria d’estudi fou, però, l' arqueologia Fou un dels principals teòrics de l’anomenada nova arqueologia…

Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…

Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…