Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
aparell fonètic
Fonètica i fonologia
Qualsevol mena de mecanisme emprat experimentalment per tal de mesurar determinats trets de la fonació lingüística, entesa com a procés complex de transmissió oral.
Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscillògraf de raigs…
anivellació trigonomètrica
Geografia
Anivellació en què són dirigides visuals inclinades a les mires col·locades en els punts que hom anivella; hom mesura l’angle que forma la visual amb l’horitzontal i determina la diferència d’altitud resolent el triangle rectangle format a cada lectura.
Aquest mètode segueix en precisió i en ús el geomètric, i els aparells emprats són el cercle vertical dels teodolits, el clisímetre i l’eclímetre
eclímetre
Geografia
Instrument emprat en els treballs topogràfics per a mesurar el pendent d’un terreny.
Els eclímetres mesuren angles verticals, siguin d’inclinació o zenitals, per mitjà d’un índex graduat o d’un nònius collocat verticalment Per extensió, hom considera també eclímetres els aparells del tipus del teodolit, taquímetre, pantòmetre i brúixola d’agrimensor brúixola, tots els quals tenen un limbe vertical
alidada
Geografia
Aparell que serveix per a definir visuals i per a traçar-les simultàniament sobre la planxeta topogràfica.
Després de la plomada és, potser, l’instrument topogràfic més antic Consisteix en un regle amb una pínnula perpendicular a cada un dels seus extrems Una és la pínnula ocular, i l’altra, l’objectiva En forma més elaborada consta d’una ullera i reticles, i serveix també per a mesurar angles verticals Molts aparells topogràfics tenen una alidada incorporada
acústica
Fonètica i fonologia
Part de la fonètica experimental, que rep sovint el nom de genèmica
.
Estudia les ones produïdes o relacionades amb qualsevol fet lingüístic, per tal d’analitzar o sintetitzar llurs elements distintius, comprovar llurs formes de propagació física i fornir elements de judici connectats tant amb llurs fonts generatives naturals -camp de la fonètica articulatòria o genètica - com amb els respectius efectes fisiològics de la recepció -camp de la fonètica auditiva-, mitjançant aparells com l' escillògraf , l' espectrògraf o sonògraf i el sintetitzador de llenguatge , entre d’altres
taquímetre
Geografia
Instrument semblant al teodolit que serveix per a mesurar ràpidament distàncies, posicions relatives i elevacions d’objectes distants.
Un taquímetre és essencialment un teodolit, però amb una ullera de dimensions molt grans, que mesura les distàncies, i, a més, la graduació dels cercles és feta en el sentit directe La ullera sol ésser proveïda d’un nivell d’aire per a anivellar l’aparell, però algunes vegades hom l’empra també per a la correcció de l’eix de l’alidada i per a la del cercle vertical El taquímetre fou inventat per Porro i perfeccionat, més tard, per Moynot i Goulier actualment hi ha dos tipus de taquímetres els denominats ordinaris , que mesuren les distàncies obliqües, i els autoreductors , que donen…
fonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes les alternatives analitzables.
La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la…
topografia
topografia Mapa topogràfic de Catalunya del 1982
© Fototeca.cat
Geografia
Tècnica que té per objecte determinar la forma i les dimensions d’un terreny o lloc de la superfície terrestre per representar-lo gràficament sobre un paper amb totes les seves particularitats.
Les tècniques topogràfiques permeten d’elaborar els anomenats mapes topogràfics d’una porció de la superfície terrestre, que són les representacions gràfiques de les característiques físiques d’aquesta superfície Aquests mapes permeten a qualsevol persona de conèixer el terreny representat amb tots els seus detalls naturals i artificials sense necessitat de veure'l realment Quan el terreny representat té poca extensió, la seva representació gràfica és anomenada pla topogràfic Per a l’elaboració d’aquestes representacions gràfiques, la topografia refereix totes les seves operacions a una…
cargol d’anivellació
Geografia
En els aparells topogràfics, cargol de rosca fina i molt precisa emprat per a posar horitzontal un pla, mitjançant el moviment de la rosca, que varia la distància entre el pla de suport i el que hom vol anivellar.
base
Geografia
Geologia
Distància entre dos punts mesurada directament de forma molt acurada amb aparells especials (aparell de Bessel, aparell de Jäderin) situats en un paratge poc accidentat per tal de facilitar-ne la mesura; a partir de la base hom estructura tota una triangulació.
A vegades hom realitza la mesura per dos mètodes diferents i després en confronta els resultats xarxa geodèsica Les bases geodèsiques no difereixen sensiblement de les bases topogràfiques