Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
lloc central
Geografia
Teoria, formulada per primera vegada per Christaller el 1933 i generalitzada per Lösch, per explicar la formació dels nuclis urbans.
Actualment constitueix un dels principals instruments teòrics en el replantejament de l’estructura i organització de l’espai Desenvolupada per l’escola de Chicago Berry, Garrison, parteix d’uns conceptes simples per formular una estructura jeràrquica dels centres segons llurs funcions, àrees comercials i xarxes de transport, i arriba a establir un sistema de models geomètrics
altazimut
Astronomia
Geografia
Muntura dels instruments d’observació que permet de mesurar alhora l’azimut i l’angle d’altura.
Consisteix en un cercle horitzontal i un de vertical on són llegits directament els valors una vegada collimat el punt Usat especialment en les observacions terrestres i concretament en els teodolits
satèl·lit oceanogràfic
Geografia
Satèl·lit amb instruments especialment dissenyats per a observar els oceans.
La tècnica actual permet mesurar des de l’espai magnituds tan diverses com la concentració de clorofilla, la temperatura o el nivell del mar L’ús massiu de satèllits oceanogràfics ha fet possible començar a tenir llargues sèries temporals que permeten aprofundir el coneixement dels oceans Entre altres coses, han permès observar i entendre millor el fenomen d’El Niño, ja que el de 1997-98 pogué ésser seguit per aquests satèllits millorant-ne la predicció i per tant reduint-ne l’impacte economicosocial L’àmbit d’aplicació dels satèllits és cada vegada més gran Tanmateix, la…
regla de Bessel
Geografia
Mètode operatiu en la mesura d’angles amb un azimutal d’ullera invertible amb el qual hom elimina els errors sistemàtics.
Constitueix alhora un resum del mètode de les observacions conjugades Per a aplicar-lo hom mesura dues vegades l’angle considerat, tot mantenint vertical l’eix de rotació de l’alidada, la primera vegada amb la ullera en la posició normal, i la segona en la posició invertida La mitjana aritmètica dels valors obtinguts és la mesura de l’angle
geofísica
Física
Geografia
Ciència que, aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l’atmosfera superior.
És una de les ciències de la Terra més recents, i els seus espectaculars assoliments foren exposats per primera vegada a l’opinió pública per l'Any Geofísic Internacional Hom acostuma a dividir la geofísica en aeronomia, geodèsia, geoelectricitat, geomagnetisme, geotermometria, gravimetria, hidrologia, meteorologia, oceanografia, sismologia, tectonofísica i vulcanologia L’aplicació de la geofísica a l’exploració geològica és emprada per a descobrir nous jaciments minerals o per a determinar-ne les característiques
clima monsònic
Meteorologia
Geografia
Clima regit pel sistema de vents del monsó, caracteritzat per una alternança molt marcada entre l’estació seca, que correspon a l’hivern, i l’estació plujosa, que correspon a l’estació càlida i suposa els màxims de pluviositat mundials.
Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica
reiteració dels angles
Geografia
Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, i que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe.
Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer, amb un mètode convencional, el valor de l’angle AOB, essent A i B dos punts situats sobre aquestes direccions i O el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Si després hom desitja efectuar reiteracions, fa girar el cercle graduat de l’aparell de mesura un angle q , que és el nombre enter que resulta de dividir 180° per n Per fer això, després de la primera mesura hom inverteix la ullera per portar-la a la seva posició inicial, i a continuació hom dóna a…
assessor geocultural
Geografia
Persona que, pel seu coneixement de l’espai i dels fenòmens culturals, és encarregada de fer una interpretació geogràfica de la cultura i a la vegada de donar una apreciació cultural dels accidents geogràfics.
Aquesta lectura geocultural li permet d’aconsellar, d’illustrar, d’assistir en una tasca, una empresa, una decisió, etc
corografia
Geografia
Part de la geografia
que estudia uns sectors concrets de la superfície terrestre.
El mot prové del nom grec χvρα, que significa un tros de terra ocupat per alguna persona o per alguna cosa, és a dir, diferenciat Els grecs foren els primers de seguir aquest enfocament a les seves narracions i mapes Homer, Herodot i Estrabó en són els exponents més brillants La cultura grega cercava un coneixement del seu país i de les terres circumdants dins l’àrea de l' ecumene , per obtenir unes dades econòmiques amb vista a l’ocupació o les relacions comercials, incloent-hi judicis de valor El corògraf estudia primerament la toponímia i la situació i fixa els límits i l’extensió de la…
mètode de repetició dels angles
Geografia
Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai que es basa essencialment en la realització d’una sèrie de mesures dels distints múltiples de l’angle considerat i la comparació posterior amb una mesura qualsevol d’aquest.
Fou ideat el 1752 per JTMayer Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α 1 , mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada D’aquesta manera l’arc circular…