Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
gentrificació
Geografia
Procés pel qual els centres degradats o algun sector de les ciutats són rehabilitats urbanísticament i modificats socioeconòmicament.
Moltes vegades els centres degradats corresponen als centres històrics, els quals han experimentat un estat d’empitjorament continu de manera que finalment només hi resideixen bàsicament grups socials marginals Hom procedeix a recuperar-los mitjançant un procés de reinstallació dels grups marginals i per la rehabilitació urbanística i arquitectònica posteriorment s’hi installen grups socials de classe mitjana i, finalment, de classe alta Aquest procés es dona també en àrees deshabitades obsoletes, del tipus industrials ferroviàries o portuàries, com és el cas dels docks de Londres
morfologia urbana
Geografia
Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d’aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d’animació.
La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel La morfologia urbana ha estat revalorada els darrers anys Aquest fenomen es…
Enric Lluch i Martín
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Enric_Lluch.jpg)
Enric Lluch i Martín
Geografia
Geògraf.
Germà del polític Ernest Lluch , es llicencià en filosofia i lletres 1956 Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglosaxones, i en la geografia humana de Catalunya camins, indústries, xarxa de comunicacions i serveis com a base d’ordenació territorial i urbana, així com en l’evolució del pensament i la formació de l’escola geogràfica catalana i en la geografia regional, havent dirigit l’obra Geografía de la Sociedad Humana 1982-84 Però fou la divisió territorial de Catalunya el que constituí la…
Josep Vicent Boira i Maiques
![](/sites/default/files/media/FOTO/277276.jpg)
Josep Vicent Boira i Maiques
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…
huracà
![](/sites/default/files/media/FOTO/115093.jpg)
Imatge satèl·lit d’un huracà
© NASA/Jeff Schmaltz/MODIS Rapid Response
Meteorologia
Geografia
Cicló tropical a les Antilles i el golf de Mèxic.
Va acompanyat de vents de superfície de gran velocitat superiors als 160 km/h, pluges torrencials i tempestes, i es produeix durant els mesos d’agost i setembre Els huracans s’originen al centre i a l’oest de l’oceà Atlàntic, i el seu recorregut és normalment en direcció oest-nord-oest També es produeixen ciclons tropicals a l’oest de l’oceà Pacífic, el golf de Bengala i Queensland Austràlia, encara que s’anomenen tifons Els huracans no són tan recurrents com les inundacions, però provoquen més d’una tercera part de les morts causades per fenòmens naturals els terratrèmols, poc recurrents,…
terratrèmol
![](/sites/default/files/media/FOTO3/elementsdunterratremol.jpg)
Els elements d’un terratrèmol
© fototeca.cat
Geografia
Conjunt de sacsejades de la superfície de la Terra perceptibles en una zona en grau variable i que responen a la pertorbació que provoca l’arribada de les ones elàstiques en propagar-se des de l’indret on s’ha produït un moviment brusc i ràpid entre blocs rocallosos (sisme).
La determinació de la intensitat dels terratrèmols pot ésser feta per mitjà de dos procediments a partir de la descripció qualitativa dels efectes i danys produïts pel terratrèmol establint una escala, anomenada de Mercalli, que consta de 12 graus, o bé fent una escala prenent com a base el logaritme de l’amplitud de les ones sísmiques, que consta de 10 graus i és coneguda com a escala de Richter A nivell global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme , a les zones tectònicament actives vores de placa Aproximadament el 80% dels terratrèmols…