Resultats de la cerca

És indicat amb les sigles NW o NO

Recorregué la costa NW d’Islàndia i, vers el 985, arribà en una terra que anomenà “país verd” Grenlàndia i que, posteriorment, colonitzà

Recorregué la darrera secció del pas del NW des de l’estret de Bering, per la mar de Beaufort, fins al de Melville

Freqüent tot l’any, llevat de l’estiu, quan dominen la Mediterrània les altes pressions subtropicals S'origina per causes dinàmiques, quan les masses d’aire fred del N o NW arriben fins al golf de Gènova i originen forts corrents ascendents de l’aire més càlid

De jove ingressà a la marina de guerra i feu posteriorment nombroses expedicions a les regions àrtiques El 1818, sota el comandament del capità Ross, intentà de trobar el pas del NW El 1819 dirigí ell mateix una expedició a l’Àrtic amb els navilis Griper i Hecla Explorà la península de Melville En una altra expedició 1827 superà els 82° de latitud nord Escriví, entre altres obres, Journal of a Voyage to Discover the North-West Passage 1821

Féu nombroses expedicions a la regió àrtica, primer amb FNansen a Grenlàndia 1888 i, sobretot, al N de la Terra de Francesc Josep 1894-96, com a capità del vaixell Fram Posteriorment, explorant l’oceà Àrtic, restà encallat al NW de Grenlàndia durant quatre anys 1898-1902 malgrat tot, descobrí i cartografià nombroses illes, un grup de les quals duu el seu nom arxipèlag Sverdrup Explorà encara a la mar de Kara els estuaris de l’Obi 1914 i del Ienissei 1920

Generalment les observacions del vent corresponen a vuit direccions principals N, NE, E, SE, S, SW, W, NW, indicades per línies que surten radialment d’un punt central El percentatge del temps total durant el qual el vent bufa d’aquestes direccions és indicat per la longitud dels segments respectius Per a indicar la velocitat mitjana del vent durant el període en què s’ha construït la rosa, hom utilitza petites barbetes unides als extrems dels segments radials Cada barbeta completa simbolitza deu nusos, i mitja barbeta cinc nusos Rosa dels vents dibuixada en un portolà del segle…

A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…

En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida

Els raigs solars hi cauen verticalment o gairebé verticalment, i la temperatura mitjana del mes fred oscilla entorn dels 18°C S'estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre —un xic més al N del tròpic de Càncer i un xic més al S del tròpic de Capricorn— En certa manera, comprenen una gran part de les zones intertropicals El clima tropical es diferencia del desèrtic i de l’equatorial perquè té una manifesta alternança de pluja i sequedat, és a dir, no és ni sempre plujós, ni sempre sec Per tant, segons aquest punt de vista, les regions de clima tropical són limitades, d’una banda, per la zona…