Resultats de la cerca

Els inicis dels sistemes d’informació geogràfica cal cercar-los durant els anys seixanta impulsats per entitats responsables de gestionar recursos amb implantació espacial Els avenços en sistemes gestors de bases de dades i les noves tecnologies han fet que els darrers anys tinguin una elevada capacitat per emmagatzemar i analitzar la informació Inclouen un maquinari i un programari, treballen amb dades georeferenciades i amb informació geogràfica, i permeten gestionar i analitzar tota la informació espacial i les dades geogràfiques Les capacitats d’anàlisi d’aquests sistemes també permeten…

Les línies de referència són l’equador terrestre i un meridià inicial o primer meridià, que hom pren per conveni, i que generalment és el meridià que passa per l’observatori de Greenwich meridià de Greenwich La longitud d’un punt P de la superfície terrestre és l’arc d’equador comprès entre el punt d’intersecció del meridià inicial amb l’equador i el punt d’intersecció del meridià local de P amb l’equador, comptat seguint el camí més curt i mesurat de 0° a 180° cap a l’est o cap a l’oest a partir del meridià inicial La latitud de P és l’arc del meridià local de P comprès entre l’equador i P…

Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de…

Aquest sistema gràfic de signes s’anomena llenguatge gràfic o cartogràfic i compleix les normes establertes de la percepció visual 

El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…

La circulació superficial dels oceans es caracteritza per la presència de corrents molt intensos als marges occidentals de les conques oceàniques, que transporten aigua de l’equador cap als pols corrent del Golf, corrent de Kuro-Shio, etc, i corrents no tan intensos al marge oriental, dirigits dels pols cap a l’equador A prop de l’equador, lleugerament desplaçats cap al nord, hi ha els corrents equatorial nord i equatorial sud, que hi són parallels i que flueixen d’est a oest Entre aquests es troba el que habitualment s’anomena contracorrent equatorial, que circula en sentit contrari, és a…

Amb el corrent principal i els subafluents, els afluents constitueixen un sistema fluvial La disposició dels afluents respecte al collector principal del sistema influeix granment en el seu règim, especialment en la magnitud de les crescudes

En la circulació general dels oceans tenen gran importància els anomenats girs subtropicals, que ocupen la major part de la conca oceànica Els corrents en els girs subtropicals estan íntimament relacionats amb els sistemes de vents anticiclònics que tenen a sobre, però els centres respectius no coincideixen Els centres dels girs subtropicals tendeixen a estar desplaçats cap a l’W, especialment a l’hemisferi nord Així, els corrents als marges occidentals solen ser molt intensos, profunds i força estrets, mentre que als marges orientals són menys intensos, poc profunds i força amples Aquests…

El sistema de ciutats és configurat per una sèrie de nuclis urbans interrelacionats en un territori, entre els quals es produeixen una seguit de fluxos de persones, de mercaderies, etc bàsics per al funcionament del sistema Dins d’aquest hi ha un pol d’atracció principal respecte les altres ciutats que és el lloc central