Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
llevant
Meteorologia
Geografia
Nom aplicat a tots els vents de component est, que a les costes catalanes solen dur maltempsades i temporals.
riuada
El Segre passant per Balaguer en la riuada del 7 de novembre del 1982
© Fototeca.cat
Geografia
Revinguda de les aigües d’un riu.
Als Països Catalans, i en general als països mediterranis, les riuades de tardor solen ésser sobtades, violentes i àdhuc paoroses pels estralls que provoquen les d’estiu són fortes però breus les de primavera —originades per la fosa de la neu— són fermes, de llarga durada i previsibles
clima mediterrani

Àrees del món amb clima mediterrani que comparteixen les característiques del bioma
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dóna nom, però no n’és exclusiu, car es dóna a les costes occidentals dels continents, entre 30° i 45° de latitud, sense ésser zonal.
És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de…
microclima
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions climàtiques que afecten els éssers vius formades per la combinació dels elements generals del clima i de les variacions introduïdes per una determinada exposició a la radiació, per la cobertora vegetal o artificial, pel modelatge del paisatge o per l’orientació dels pendents del relleu en un sector delimitat.
Aquestes condicions poden ésser molt diferents de les generals, i solen canviar radicalment en un espai molt reduït Prop de la superfície de la terra, el sòl, la cobertora vegetal o les construccions humanes tenen una influència decisiva sobre la vida de les comunitats biològiques Cada ecosistema té el seu propi microclima, i hom pot diferenciar també un microclima urbà que afecta diferentment les ciutats
fita

A, fita; B, filloles; C, nivell del terreny; D, testimonis
© fototeca.cat
Geografia
Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori.
A Catalunya, hom procura de fer-les de pedra diferent de la qual abunda en l’indret i acostuma a muntar-les dretes Solen anar acompanyades de filloles o de testimonis o bé de totes dues coses Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial A vegades s’acoblen dues fites en un mateix sot per assenyalar canvi de direcció del termenal o bé introduint el costum de posar fites de pedra picada amb inscripcions
dependència
Geografia
Territori que depèn de l’administració d’un estat o d’una altra divisió administrativa.
En general, els territoris dependents solen ésser molt allunyats de l’estat administrador Hong Kong és a milers de quilòmetres de la Gran Bretanya, i hom pot dir el mateix de Nova Caledònia en relació amb França Aquests territoris són el residu o vestigi d’una època colonial que tingué la seva màxima expansió durant la segona meitat del s XIX i fins a l’època anterior a la Segona Guerra Mundial Estats com la Gran Bretanya, França, els Països Baixos, Portugal i Espanya, entre altres, tenen encara certes dependències sota llur administració
fluid geofísic
Meteorologia
Física
Geografia
Fluid en un sistema de referència en rotació.
Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de fluids…
gir oceànic
Geografia
Sistema de corrents de gran escala amb certa tendència circular.
En la circulació general dels oceans tenen gran importància els anomenats girs subtropicals, que ocupen la major part de la conca oceànica Els corrents en els girs subtropicals estan íntimament relacionats amb els sistemes de vents anticiclònics que tenen a sobre, però els centres respectius no coincideixen Els centres dels girs subtropicals tendeixen a estar desplaçats cap a l’W, especialment a l’hemisferi nord Així, els corrents als marges occidentals solen ser molt intensos, profunds i força estrets, mentre que als marges orientals són menys intensos, poc profunds i força…
illa de calor
Meteorologia
Geografia
Increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria (espais urbans o rurals circumdants), que s’esdevé especialment en hores nocturnes, amb vent en calma i cel clar.
Les causes d’aquesta anomalia tèrmica són la calor antròpica, la manca d’humitat pel fort escorriment d’aigües que hi ha pel clavegueram i el mur que fan les edificacions Ultra els canvis meteorològics que es produeixen, aquest fenomen fa que, a les ciutats, determinades espècies es desenvolupin millor que en l’ecosistema circumdant Estudis fets a Catalunya, dirigits per Javier Martín Vide i iniciats l’any 1985, coincideixen amb els realitzats en altres països i assenyalen que les ciutats de més de 10000 habitants solen presentar aquest fenomen Segons la ciutat, o fins i tot…
teledetecció dels oceans
Geografia
Branca de la teledetecció que té per objecte l’observació dels oceans.
Podem distingir dos grups de sensors els sensors passius, que mesuren la radiació electromagnètica provinent de l’oceà, i els sensors actius o radars, que emeten la seva pròpia radiació i mesuren les característiques del senyal retornat Entre els sensors passius se solen diferenciar les observacions fetes en l’espectre visible, l’infraroig i el de microones Depenent de les longituds d’ona amb les quals fem les observacions, podrem mesurar diferents variables com la concentració de la clorofilla visible, la temperatura superficial de la mar infraroig i microones, la salinitat…