Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
efecte de baròmetre invers
Geografia
Variació del nivell del mar causada per una variació de la pressió atmosfèrica.
El nivell del mar respon de manera inversa a la pressió atmosfèrica, és a dir, si aquesta augmenta, el nivell del mar baixa a raó d’un centímetre per millibar, aproximadament, i igualment, una disminució de la pressió comporta una pujada del nivell del mar A la Mediterrània, el fenomen és una mica més complex, ja que l’intercanvi d’aigües a través de l’estret de Gibraltar i el de Sicília limiten la resposta a les variacions de la pressió atmosfèrica Popularment, quan el nivell del mar és molt baix, principalment a causa de l’efecte de baròmetre invers, s’anomena mar seca
corrent de marge occidental
Geografia
Corrent localitzat al marge occidental de les conques oceàniques dirigit de l’equador als pols.
Els girs subtropicals es caracteritzen per tenir corrents més intensos i estrets als seus marges occidentals corrent del Golf, corrent de Kuroshiro, a causa de la variació del paràmetre de Coriolis amb la latitud
batitermògraf
Geografia
Aparell, també anomenat BT, que registra les variacions de la temperatura de l’aigua en funció de la profunditat.
És un termògraf que va traçant una corba tèrmica a mesura que davalla dins l’aigua, i així proporciona un perfil continu de la variació tèrmica vertical El seu abast és d’uns 300 m de profunditat
altimetria
Geografia
Tècnica de mesura del nivell del mar.
Les mesures altimètriques generalment es fan des d’un satèllit que disposa d’un radar capaç de mesurar la distància entre aquest i la superfície de la mar llavors, coneguda l’òrbita del satèllit, s’obté l’alçada de la mar respecte del mateix sistema de referència que l’òrbita Aquestes mesures tenen en compte dues contribucions importants, la variació de la superfície de la mar causada per la distribució de masses de la Terra, anomenada geoide, i la causada per fenòmens oceanogràfics, anomenada topografia marina Aquesta darrera és la que conté informació sobre els corrents marins…
haloclina
Geografia
Punt de l’oceà on hi ha la major variació vertical de salinitat amb la profunditat.
Atès que a l’oceà obert és difícil determinar aquest punt, normalment es fa referència a la zona d’increment ràpid de la salinitat amb la profunditat En regions costaneres on hi ha importants aportacions de rius es pot diferenciar clarament la zona de transició entre les aigües dolces de superfície i les aigües salines més profundes
continent
Geografia
Cadascuna de les grans extensions compostes de roques siàliques emergides de l’oceà.
Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels oceans…
monsó
Meteorologia
Geografia
Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.
El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de…
zonació bentònica
Geografia
Distribució dels organismes bentònics en una sèrie d’horitzons, amb composició d’espècies o tipus biològics tipificables, com a conseqüència de la interacció entre una forta variabilitat ambiental i la diversitat de possibilitats ecològiques o preferències ambientals dels organismes.
La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de…
paràmetre beta
Geografia
Valor que apareix a l’equació de conservació de moment lineal i que dóna una estimació de la variació del paràmetre de Coriolis amb la latitud.
S'utilitza en estudis dinàmics de gran escala de l’oceà on hi ha importants canvis de latitud i consegüentment el paràmetre de Coriolis no es pot considerar constant
aigua de mar

L’extensió dels oceans
© Fototeca.cat
Geografia
Aigua que conté diverses sals en solució i que forma les mars i els oceans.
Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…