Resultats de la cerca

La investigació de la conducta dels organismes a partir d’una perspectiva evolucionista es basa en els principis de la vida artificial Els processos d’adaptació d’un organisme al seu entorn —processos de conducta, cognició o motivació— s’investiguen elaborant organismes artificials Aquests, que poden ésser robots o simulats en programari, sovint disposen només d’un nombre reduït de propietats simples, però que els capaciten per a la interacció amb un entorn real on han de resoldre diversos problemes de supervivència, com menjar, beure, fugir de depredadors, etc

Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…

El quiridi típic comprèn l’extremitat anterior, amb l’húmer, el cúbit, el radi i els ossos carpians i metacarpians, i l’extremitat inferior, amb el fèmur, la tíbia, el peroné i els ossos tarsians i metatarsians Paleontològicament, el quiridi sembla procedir de les aletes dels peixos crossopterigis ripidistis

La divergència evolutiva és regida per factors genètics heretabilitat dels caràcters, mutacions, etc i afavorida per l’isolament dels grups i la seva adaptació a noves condicions ambientals

Similar en certs aspectes a la sabana seca El sertão resulta de l’adaptació a unes condicions climàtiques negatives, pròpies d’un clima tropical amb una estació seca molt prolongada El poblament humà és poc dens El nivell de vida és baix Hi ha pocs conreus

Aquest terme fou emprat per primera vegada per Haacke 1893, però el seu ús no fou general fins que Eimer l’utilitzà el 1897 El concepte d’ortogènesi varia molt segons els diferents autors Per a uns és una tendència general de tot el procés d’evolució per a uns altres l’ortogènesi descriu alguns casos d’evolució en un sentit molt determinat n'hi ha que l’empren en el sentit que l’evolució és predeterminada per un principi vital vitalisme i, finalment, n'hi ha que veuen en l’ortogènesi l’acció del medi lamarckisme En un altre extrem hi ha la utilització del terme “ortogènesi” en sentit…

Els bescanvis cromosòmics fora de la meiosi permeten l’aparició de noves associacions de gens, que afavoreixen l’adaptació dels organismes a les característiques del medi En els bacteris hi ha tres tipus de fenòmens parasexuals coneguts la transformació, la transducció i la conjugació Hom l’ha estudiada també en algues i fongs

L' aptèria primària és presentada pels insectes que provenen filogenèticament d’individus ja àpters, com és el cas dels apterigots L' aptèria secundària , pels insectes que filogenèticament provenen d’individus alats, però que han perdut les ales durant l’evolució del grup com a adaptació a causa de llur mode de vida parasitisme, cavernicolisme, etc, com és el cas d’alguns apterigots

Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum

Permet la possibilitat de proveir els genotips de la descendència d’una combinació de gens diferents a la de cadascun dels progenitors Aquest fet revesteix una importància evolutiva notable, puix que afavoreix la constant diversificació quantitativa dels caràcters presents a cada individu, i això fa que la selecció natural actuï sobre el conjunt de tots els caràcters en una determinada combinació —la de cada individu— d’una manera complementària a la que realitza sobre cada caràcter en concret Representa, per tant, un mecanisme d’adaptació al medi