Resultats de la cerca

La investigació de la conducta dels organismes a partir d’una perspectiva evolucionista es basa en els principis de la vida artificial Els processos d’adaptació d’un organisme al seu entorn —processos de conducta, cognició o motivació— s’investiguen elaborant organismes artificials Aquests, que poden ésser robots o simulats en programari, sovint disposen només d’un nombre reduït de propietats simples, però que els capaciten per a la interacció amb un entorn real on han de resoldre diversos problemes de supervivència, com menjar, beure, fugir de depredadors, etc

Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…

La divergència evolutiva és regida per factors genètics heretabilitat dels caràcters, mutacions, etc i afavorida per l’isolament dels grups i la seva adaptació a noves condicions ambientals

Similar en certs aspectes a la sabana seca El sertão resulta de l’adaptació a unes condicions climàtiques negatives, pròpies d’un clima tropical amb una estació seca molt prolongada El poblament humà és poc dens El nivell de vida és baix Hi ha pocs conreus

Aquest terme fou emprat per primera vegada per Haacke 1893, però el seu ús no fou general fins que Eimer l’utilitzà el 1897 El concepte d’ortogènesi varia molt segons els diferents autors Per a uns és una tendència general de tot el procés d’evolució per a uns altres l’ortogènesi descriu alguns casos d’evolució en un sentit molt determinat n'hi ha que l’empren en el sentit que l’evolució és predeterminada per un principi vital vitalisme i, finalment, n'hi ha que veuen en l’ortogènesi l’acció del medi lamarckisme En un altre extrem hi ha la utilització del terme “ortogènesi” en sentit…

Els bescanvis cromosòmics fora de la meiosi permeten l’aparició de noves associacions de gens, que afavoreixen l’adaptació dels organismes a les característiques del medi En els bacteris hi ha tres tipus de fenòmens parasexuals coneguts la transformació, la transducció i la conjugació Hom l’ha estudiada també en algues i fongs

Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum

Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787

Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen