Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
grup fisiològic
Biologia
Conjunt de bacteris que poden habitar en un mateix medi de cultiu d’enriquiment.
fisiologia patològica
Biologia
Ciència que estudia les funcions alterades d’un organisme emmalaltit.
fisiologia general
Biologia
Disciplina científica que té molts punts de contacte amb la fisiologia cel·lular, però que treballa en un nivell d’integració superior.
Car estudia els mecanismes enzimàtics, la creació i l’alliberament d’energia, els problemes del metabolisme intermediari, la regulació bioquímica, enzimàtica, hormonal, etc, en l’organisme considerat com un tot
fisiologia etològica
Biologia
Disciplina que estudia la resposta adaptativa de l’animal enfront d’estímuls ambientals i ajuda a conèixer els mecanismes pels quals és determinat el comportament (etologia).
fisiologia ecològica
Biologia
Disciplina que estudia les funcions dels organismes a nivell d’ecosistema, esbrinant en el pla fisiològic el perquè de les necessàries adaptacions a medis variables.
fisiologia comparada
Biologia
Part de la fisiologia que estudia una determinada funció orgànica comparativament al llarg de tota la filogènesi.
Integra i coordina les relacions funcionals i intenta de trobar les vies o els camins pels quals els diferents animals, amb estructures, necessitats i estratègies molt diferents, resolen la realització de funcions similars La fisiologia comparada és la història fisiològica de l’evolució dels diferents sistemes funcionals
fisiologia animal
Biologia
Fisiologia aplicada als animals en general i, en particular, a l’home (fisiologia humana).
Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…
fímbria
Biologia
Apèndix filamentós no proteic que és present en molts bacteris de la família de les enterobacteriàcies i que intervé en la conjugació.
fibra
Biologia
Cadascun dels elements en forma de fus o filament que ocorre en els teixits animals.
Aquest element pot ésser una cèllula allargada, una substància fibrosa, un conjunt de cèllules en filera, etc Entre els principals tipus de fibres hi ha la fibra adrenèrgica, la collàgena, la colinèrgica, l'elàstica, la muscular múscul, la nerviosa nervi, la de Purkinje i la de Sharpey
ferment digestiu
Biologia
Cadascun dels enzims encarregats de transformar els aliments ingerits en molècules més senzilles, per tal que puguin ésser absorbits per l’intestí.
Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa