Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
orgasme
Biologia
Psicologia
Culminació o clímax de l’excitació sexual a les zones erotògenes i genitals.
L’estimulació dita “eròtica” engloba un conjunt de fenòmens psicosomàtics que van des de la manipulació dels òrgans sexuals a la recreació, gràcies a la fantasia, del plaer emocional de l’acte del coit Característiques fisiològiques bàsiques de l’orgasme són les contraccions de la plataforma orgàstica en la dona i l’ejaculació en l’home Després dels estudis de Kinsey i, sobretot modernament, de Master i Johnson, la psicofisiologia diferencial de l’orgasme ha aportat algunes dades importants així, els sentiments concomitants són més variables i durables en la dona que en l’home en…
morfactina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup de substàncies reguladores del creixement i la morfogènesi dels vegetals, constituïdes per derivats 9-fluorè de l’àcid carboxílic.
Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el…
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els…
animal
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
desviació sexual
Biologia
Psicologia
Forma de comportament sexual que no coincideix amb la que hom considera més característica d’una espècie determinada amb relació a la reproducció.
És un concepte de difícil precisió, per tal com, en diverses espècies animals, pautes comportamentals d’origen sexual com és ara l’exhibició d’òrgans genitals poden ésser integrades en funcions no sexuals agressives o jeràrquiques i, per tant, no poden ésser considerades com a desviacions tot i que ho puguin semblar En l’espècie humana, la no-adequació dels comportaments sexuals a les pautes més típiques no autoritza a parlar de desviació, atesa la plasticitat comportamental de l’espècie Malgrat tot, hom sol considerar com a desviacions els comportaments que comprometen…
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de…
cèl·lula somàtica
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules d’un organisme que componen els teixits i els òrgans.
transsonància percussòria
Biologia
Combinació de l’auscultació i la percussió que permet de limitar dos òrgans veïns.
El so transmès a l’oïda per l’estetoscopi és modificat quan el dit que percut passa de l’òrgan auscultat a l’òrgan veí
immunologia
Biologia
Medicina
Immunologia
Part de la medicina que estudia la immunitat.
S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistema immune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels camps de la medicina en…
neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en aferents que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina