Resultats de la cerca

Començà estudis de literatura clàssica al Christ College d'Oxford, però es decantà pels de zoologia Graduat el 1956, l'any 1960 obtingué el doctorat i posteriorment amplià estudis al California Institute de Pasadena i a la Carnegie Institute de Baltimore EUA Fou professor i investigador a Oxford de 1962 a 1971, any en què passà a Cambridge, primer al Laboratori de Biologia Molecular 1971-83 i posteriorment al de zoologia L'any 1989 cofundà el Wellcome Trust/Cancer Research UK Institute, adscrit a la Universitat de Cambridge, que presidí fins l'any 2001 L'any 2004 la institució canvià el nom…

Fou professor a Londres, Liverpool i Oxford Especialitzat des de molt jove en la fisiologia del sistema nerviós, aconseguí de formular una síntesi coherent i aclaridora amb les seves concepcions del “common path”, “integrative action”, etc La seva gran obra The Integrative Action of the Nervous System 1906 encara té vigència Fou també historiador de la ciència The Endeavour of John Fernel , 1946 i assagista Man and His Nature, 1946 Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1932

Graduat en medicina i cirurgia pel St Batholomew’s Hospital de Londres 1978, el 1987 es graduà en medicina per la Universitat de Cambridge Posteriorment feu carrera docent i recerca a la Universitat d’Oxford, on el 1989 creà un laboratori per a investigar els mecanismes de detecció dels nivells d’oxigen en les cèllules i les funcions reguladores de l’ eritropoetina Amb independència i parallelament a les investigacions de  William G Kaelin  i Gregg L Semenza , descobrí les funcions de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en la producció d’hematies en condicions de…

Fill d’un oficial de l’exèrcit, a vuit anys anà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià biologia al Balliol College d’Oxford, on es graduà el 1962 i tingué com a mestre Nikolaas Tinbergen , el qual exercí una gran influència sobre el seu pensament Doctorat el 1966, s’especialitzà en etologia Del 1967 al 1969 fou professor adjunt a la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA Des del 1970 exerceix la docència a la Universitat d’Oxford, on del 1995 al 2008 fou Simonyi Professor for the Public Understanding of Science, càtedra dedicada especialment a la divulgació de la ciència Ha publicat…

Cursà els estudis universitaris en les àrees de biologia i de química a Sud-àfrica i el 1954 es doctorà a la Universitat d’Oxford A l’inici dels anys seixanta proposà, amb èxit, la utilització del nematode Caenorhabditis elegans com a model experimental per a la recerca dels mecanismes de diferenciació cellular i dels òrgans Durant més de 40 anys, les seves contribucions en els camps de la genètica i la biologia permeteren aplicar la comparació genètica a l’anàlisi de la regulació genètica dels vertebrats El 1996 fundà el Molecular Sciences Institute, a Berkeley Califòrnia, un centre que…

Doctorat per la Universitat de Barcelona el 1995, feu estudis postdoctorals en antropologia biològica a les universitats de Cambridge 1997 i Oxford 1998, i participà en treballs de la companyia privada CODE Genetics Islàndia Professor d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1984, és també investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF El seu camp de recerca és la recuperació de l’ADN i la reconstrucció filogenètica de poblacions d’homínids Entre d’altres, ha participat en el projecte Genoma Neandertal dirigit per  Svante Pääbo  i ha codirigit, amb David Reich, de la…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, és doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona Fou investigador a la Universitat d’Oxford i ha realitzat estades a la Universitat d’Innsbruck Àustria i al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg Alemanya La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge Professor de…

Afecta sobretot les vies respiratòries, molt especialment els pulmons, i en els casos més greus causa pneumònies que poden ser de resultats fatals Els símptomes són bastant inespecífics, i de vegades persones infectades poden estar molt de temps amb manifestacions molt lleus o sense cap manifestació Generalment cursa amb febre, tos seca i, en els estadis més avançats i greus, dificultat per a respirar Altres símptomes que es poden presentar són pèrdua de la capacitat olfactiva i dolor generalitzat als ossos i a la musculatura Afecta, en principi, tots dos sexes sense distincions i a totes les…