Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
biologia sintètica
Biologia
Branca de la biologia que té per objectiu dissenyar i construir nous components, aparells, sistemes i circuits biològics, i també redissenyar i reprogramar els naturals i combinar-los amb altres de sintètics per a obtenir algun benefici específic.
Es nodreix de coneixements cellulars, genòmics i moleculars, i entre les seves fites s’inclouen, entre d’altres, la modificació de rutes bioquímiques de síntesi de carbohidrats en algues i bacteris per a utilitzar-los com a productors de biocombustibles, el disseny de bacteris capaços d’envair teixits cancerosos per a destruir-los, la generació de vacunes proactives i el disseny i la construcció d’organismes cellulars sintètics a partir de dades genòmiques per a ser emprats com a biofactories
Robert William Holley
Biologia
Biòleg molecular nord-americà.
Compartí el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1968 amb HGKhorana i MWNirenberg, pel descobriment de l’ARN transferidor de l’alanina, que isolà i de la qual desxifrà la seqüència de bases Estudià també els factors de control de la divisió cellular en els mamífers
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
Santiago Àngel Saura i Mascaró
Biologia
Literatura
Naturalista i escriptor.
Estudià la carrera de dret, que no exercí collaborà, sovint amb pseudònim, en El Sol i La Abeja de Barcelona Reuní diverses colleccions d’entomologia i malacologia, i també de ceràmica, numismàtica i antiguitats, que a la seva mort passaren al Museu Martorell de Barcelona Pertangué a una gran quantitat d’entitats científiques i culturals de Catalunya i l’estranger Publicà obres de caràcter científic El secreto de la doble vista antimagnética 1847, Historia de los aeronautas y los globos aerostáticos 1847, Importancia de los estudios entomológicos 1871 i…
Marià de la Pau Graells i Agüera
Medicina
Biologia
Aqüicultura
Metge i naturalista.
Fill d’Ignasi Graells i Ferrer Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae Dels seus treballs cal esmentar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España 1846, Descripción de un lepidóptero nuevo 1852, Catálogo de los peces de las costas de Cataluña 1869, Zoografía de…
niu

Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…
Richard Altmann
Biologia
Citòleg alemany.
Proposà la teoria granular del citoplasma i descobrí la tècnica de fixació per deshidratació a baixa temperatura Fou el primer a isolar els àcids nucleics i a donar-los nom
competència
Biologia
Estat transitori dels bacteris durant el qual la cèl·lula pot unir i introduir en el seu interior molècules foranes d’ADN, fent possible la transformació.
L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC
diplococ
Biologia
Agrupació en parelles de certs tipus de cocs.
Són generalment cocs capsulars i patògens Entre els més representatius hi ha el gonococ, el meningococ i el pneumococ Aquesta manera de presentar-se associats aquests bacteris els és indispensable per a viure, puix que es moren en separar-los
al·lopoliploïdia segmentària
Biologia
Al·lopoliploïdia en què alguns cromosomes de les dues espècies progenitores són gairebé homòlegs ( multivalent
) i és possible d’observar-los durant la meiosi.
Un exemple n'és l’allotetraploide Primula kewensis o prímula de Kew 2 n =36 que procedeix d’un encreuament entre Pfloribunda 2 n =18 i Pverticillata 2 n =18 Encara que aquesta espècie sigui una creació artificial, hom defensa que força espècies s’han constituït així, per un fenomen espontani, aliè a la intervenció humana