Resultats de la cerca

Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni…

Són generalment cocs capsulars i patògens Entre els més representatius hi ha el gonococ, el meningococ i el pneumococ Aquesta manera de presentar-se associats aquests bacteris els és indispensable per a viure, puix que es moren en separar-los

Hom els troba relacionats amb els corrents citoplasmàtics interns, amb els moviments ameboides i amb els canvis morfogenètics En les cèllules epitelials hom els troba associats a desmosomes, i en les cèllules d’absorció intestinal dels vertebrats, formen nuclis de suport als microvillis

Aquest gen pot trobar-se dins un plasmidi intacte o bé dins un cromosoma bacterià La seva importància està en la ràpida transmissió de caràcters adaptatius, quan estan associats a plasmidis, com ha estat observat en plasmidis que confereixen la resistència als agents antimicrobians

Els aglutinògens són mucopoliòsids que contenen, segons els casos, N-acetilglucosamina, N-acetilgalactosamina, D-galactosa, D-mannosa i L-fucosa associats a polipèptids L’especificitat antigènica depèn solament dels poliòsids Els aglutinògens no es troben únicament en els eritròcits sinó també en altres líquids i teixits orgànics

En són exemples els de la drosòfila i els d’alguns bacteriòfags, per tal com efectuen els mateixos processos en l’organisme i es presenten en cistrons homòlegs Pel fet d’haver-se originat per mutacions en parts diferents del cistró, presenten recombinacions per entrecreuament dins el cistró i són, per tant, separables En altres casos, el pseudoallelisme pot ésser explicat per interaccions funcionals entre mutacions de diferents cistrons

  Graduat en química i física al McPherson College el 1957 i doctorat en química per l’Iowa State University 1962, féu estudis de postdoctorat amb Clifford G Shull  al Massachusetts Institute of Technology i al Quantum Chemistry Institute de Gainesville, Florida Després d'exercir la docència en diferents universitats, el 1985 entrà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara La seva recerca se centra en la síntesi i la caracterització de materials porosos, l’assemblatge de molècules orgàniques i inorgàniques i els processos químics associats a l’aprofitament eficient dels…

Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és…

Edició genètica, embrions i disseny de proteïnes El nombre de tècniques de biologia molecular o cellular amb aplicacions en biomedicina està experimentant un gran creixement i un procés d’optimització Així, el 2017 es van publicar més de 1200 articles científics en revistes especialitzades en què s’havia utilitzat la tècnica d’edició genètica CRISPR-Cas9 en cèllules humanes, que es va utilitzar per primer cop l’any 2014 i que permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , inclosos gens humans, de manera poc invasiva, per a corregir mutacions responsables de malalties genètiques…

Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…