Resultats de la cerca

És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920

Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…

Són gramnegatius, dotats de flagellació perítrica i habiten saprofíticament al sòl, o simbiòticament amb plantes, bé que alguns cops els són patògens Comprèn els gèneres Rhizobium, Agrobacterium i Chromobacterium

Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…

Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro…

Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum

Hom en coneix una sola espècie Legionella pneumophila

No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts

Habiten en ambients aerobis i tenen un metabolisme no fermentador Sapròfits, s’alimenten de partícules del sòl o s’associen simbiòticament a les arrels de les plantes En el cas que siguin arrels de lleguminoses, el rizobis fixen el nitrogen ambiental per mitjà d’uns nòduls que es desenvolupen després de la infecció, la qual es produeix exclusivament en els pèls radicals joves que es recobreixen de bacteris Els rizobis creixen introduint-se dins el pèl fins a la seva base i travessen les parets cellulars epidèrmiques i de l’escorça de l’arrel Els nòduls són els resultats de les excrescències…