Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
cenapsa
Biologia
Cadascuna de les agrupacions macromoleculars, força complexes, que incessantment es formen en el citoplasma.
Tenen propietats físiques i químiques totalment diferents de les de llurs constituents Hom distingeix les lipidicoprotídiques , associacions de cossos grassos i proteïnes, i les glucidicoprotídiques , agrupacions de glúcids i proteïnes
trisomia
Biologia
Estat genètic patològic caracteritzat per la presència d’un cromosoma supernumerari situat al costat del parell de cromosomes homòlegs del mateix tipus en totes les cèl·lules somàtiques.
Fenotípicament, es presenten diverses malformacions, sovint complexes, que varien segons el grup al qual pertany el cromosoma triplicat les més importants són la trisomia del cromosoma 13 o síndrome de Patau, la del 18 o síndrome d'Edwards i la trisomia del cromosoma 21 o síndrome de Dawn o mongolisme
autoreproducció
Biologia
Duplicació sincrònica de les estructures cel·lulars.
Representa la facultat que tenen els organismes vivents d’assimilar biomolècules idèntiques a les ja existents i d’organitzar-les en estructures complexes Els orgànuls cellulars es multipliquen per autoreproducció també ho és la multiplicació vegetativa de les plantes Contràriament, els virus requereixen una cèllula hoste per a poder reproduir-se
paret cel·lular
Biologia
Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.
La paret és constituïda per substàncies orgàniques complexes polisacàrids com la quitina, glucopèptids com la mureïna, aminoàcids neutres com la lisina i bàsics com l’àcid diaminopimèlic, característic d’aquesta estructura, complexos glicerofosfòrics com els àcids teïcoics, proteïnes, lipoproteïnes i lípids L’estructura física de la paret cellular dóna forma al bacteri i manté la integritat del protoplast, puix que per efecte de l’osmosi s’inflaria i esclataria, i permet la classificació dels individus segons el resultat de la tinció de Gram
anabolisme
Biologia
Conjunt de processos d’assimilació dels nutrients (substàncies simples) i la seva conversió en matèria vivent (substàncies complexes).
És, per tant, un fenomen constructiu, que inclou processos de síntesi i requereix energia Constitueix la primera fase del metabolisme S'oposa a catabolisme
biocibernètica
Biologia
Estudi dels éssers vius amb l’enfocament propi de la cibernètica
, que parteix del fet de donar a cèl·lules, organismes i comunitats la consideració de sistemes.
Bé que la cibernètica estudia tots els sistemes, no necessàriament vius, i els mecanismes de regulació que en controlen el funcionament, el seu lligam amb la biologia ha estat sempre fecund En els sistemes vius, els mecanismes involucrats són particularment complexos, i el seu funcionament correspon a molts dels models generals estudiats per la cibernètica, com és ara les complexes regulacions a nivell cellular transmissió de la informació genètica, síntesi d’enzims, regulació del metabolisme oxidatiu, etc, a nivell d’individu manteniment dels òptims en el medi intern,…
evolucionisme
Biologia
Filosofia
Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.
Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de…
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels elements, només…
seqüenciació
Biologia
Determinació de la seqüència d’alguns components de molècules complexes, com ara els aminoàcids que formen els pèptids o les proteïnes i els nucleòtids dels àcids nucleics.
La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans grups,…
autotròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per subvenir a llurs necessitats metabòliques, només incorporen del medi productes inorgànics (litotròfia).
Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria inorgànica reduïble, i llum com a…