Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
llindar diferencial
Biologia
Psicologia
Intensitat mínima en què l’estímul inicial ha de variar perquè hi hagi una diferència en la sensació.
bandatge
Biologia
Procés d’identificació cromosòmica mitjançant tècniques de tinció diferencial.
Es realitza durant la metafase de cèllules cultivades in vitro amb la finalitat d’evidenciar les diferents bandes que permetran la identificació dels cromosomes, ja sigui individualment o bé per parelles, ja que cada cromosoma exhibeix un patró de bandes distint i característic El bandatge cromosòmic representa un ajut important en la detecció d’algunes anomalies genètiques
Ernst Heinrich Weber
Biologia
Psicologia
Psicofisiòleg alemany.
És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber
orgasme
Biologia
Psicologia
Culminació o clímax de l’excitació sexual a les zones erotògenes i genitals.
L’estimulació dita “eròtica” engloba un conjunt de fenòmens psicosomàtics que van des de la manipulació dels òrgans sexuals a la recreació, gràcies a la fantasia, del plaer emocional de l’acte del coit Característiques fisiològiques bàsiques de l’orgasme són les contraccions de la plataforma orgàstica en la dona i l’ejaculació en l’home Després dels estudis de Kinsey i, sobretot modernament, de Master i Johnson, la psicofisiologia diferencial de l’orgasme ha aportat algunes dades importants així, els sentiments concomitants són més variables i durables en la dona que en l’home en…
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…
Daniel Bernoulli
Biologia
Física
Matemàtiques
Físic, matemàtic i fisiòleg neerlandès.
Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la…
,
divergència evolutiva
Biologia
Evolució diferencial dels grups d’organismes descendents d’un mateix ancessor, que mena al desenvolupament d’estructures o caràcters diferents, derivats filogenèticament d’un patró comú.
La divergència evolutiva és regida per factors genètics heretabilitat dels caràcters, mutacions, etc i afavorida per l’isolament dels grups i la seva adaptació a noves condicions ambientals
coliforme
Biologia
Grup heterogeni de bacils gramnegatius de procedència generalment intestinal i que, des del punt de vista sanitari, tenen com a caràcter diferencial la fermentació de la lactosa en menys de 48 hores, covats a 37°C.
Pertanyen a la família de les enterobacteriàcies i als gèneres escherichia, aerobàcter, klebsiella citrobàcter , que es diferencien per la sèrie de proves bioquímiques anomenada IMVIC
llei de Weber-Fechner
Biologia
Psicologia
Llei descoberta per E. H. Weber i G. T. Fechner segons la qual l’increment d’estímul o llindar diferencial que hom pot arribar a percebre és una reacció constant del valor de l’estímul inicial.
histologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia la composició i l’estructura microscòpica dels teixits orgànics.
Abans hom la identificava amb l’anatomia microscòpica, però avui aquesta n'és només una part EL terme ‘histologia’ fou utilitzat per primera vegada per KMayer, l’any 1819, per a designar l' Anatomie générale appliquée de Bichat, però des de molt abans hom ja discutia sobre la constitució dels organismes El descobriment del microscopi compost s XVI permeté d’estudiar els elements i les fines estructures que formen l’ésser viu Avan Leeuwenhoek, MMalpighi i NGrew acceptaren la idea de la constitució fibrillar de l’organisme Les doctrines vitalistes del s XVIII atribuïren força vital a les fibres…