Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
absorció
Biologia
Funció pròpia dels organismes vius que consisteix en la penetració al medi intern, intracel·lular o extracel·lular, de substàncies provinents del medi extern.
S'esdevé per mitjà de fenòmens elèctrics, de membrana, de tensió superficial, de pressió osmòtica, etc Segons els casos, caldrà distingir l’absorció per difusió simple difusió facilitada o per transport actiu
reversió
Biologia
Mutació soferta per un individu en el sentit invers al d’una mutació anterior, que és constatada pel fet que es retorna al fenotip salvatge inicial.
És anomenada també mutació supressora o retromutació funcional , per distingir-la de la retromutació pròpiament dita, en la qual hom coneix que ha estat establert, a més a més, el genotip salvatge
acel·lular
Biologia
Dit de l’organisme, teixit o òrgan constituït per una massa protoplasmàtica no compartimentada per parets cel·lulars.
S'aplica especialment a organismes unicellulars, com el gènere de les algues acetabulàries acetabulària, per distingir-los d’altres organismes unicellulars més petits i no tan especialitzats Així, les estructures acellulars són sovint multinucleades cenòcit, com és ara l’endosperma d’algunes angiospermes i les algues sifonals
Robert Remak
Biologia
Històleg alemany.
Els seus estudis sobre els embrions d’ocells i mamífers el portaren a distingir i a batejar amb els mots universalment acceptats d’ectoderma, mesoderma i endoderma les tres capes germinatives Untersuchungen über die Entwicklung der Wirbelthiere , 1845 Són conegudes amb el seu nom fibres de Remak les fibres nervioses sense mielina que prolonguen els ganglis simpàtics
climateri
Biologia
Crisi endocrina i vegetativa que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l’organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.
Possiblement com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l’activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals Clínicament hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològia de la menstruació menopausa, que se sol esdevenir entre els 45 i els 50 anys Freqüentment la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea Bé que un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l’acabament de la menstruació, les restants presenten alguna de les molèsties que integren la síndrome…
Wilhelm Johannsen
Biologia
Biòleg danès.
Els seus experiments sobre l’herència en “línies pures” de vegetals li permeteren de distingir entre particularitats genotípiques i fenotípiques Féu conèixer als països bàltics les teories de Mendel, millorades en alguns punts, i hom el considera un dels fundadors de la genètica Escriví Über Erblichkeit in Populationen und in reinen Linien ‘Sobre l’herència en poblacions i en línies pures’, 1903
agudesa visual
Biologia
Poder de visió clara dels detalls.
En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip
teixit vegetal
Biologia
Conjunt de cèl·lules vegetals íntimament unides, de característiques semblants, d’origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l’espai.
Entre les plantes, solament posseeixen teixits els cormòfits Hi ha dos grans grups de teixits vegetals els meristemàtics o embrionals meristema, de cèllules no diferenciades i amb capacitat de dividir-se, i els teixits adults o permanents, de cèllules diferenciades Entre aquests cal distingir principalment els següents el teixit parenquimàtic o fonamental parènquima, els teixits mecànics o de sosteniment collènquima i esclerènquima, els teixits conductors —que són el teixit vascular o xilema i el teixit cribrós o floema —, els teixits absorbents, els teixits secretors i els…
caràcter sexual
Biologia
Cadascuna de les característiques anatòmiques o funcionals, el conjunt de les quals defineix el sexe.
Cal distingir entre els caràcters sexuals primaris , constituïts per les gònades testicles en el mascle i ovaris en la femella, i els caràcters sexuals secundaris, els quals apareixen en els vertebrats en atènyer la maduresa sexual i estan sotmesos a influència hormonal i genètica En l’home aquests són incompletament desenvolupats durant la infància, maduren a la pubertat i persisteix llur funció fins a arribar a la menopausa en la dona i a l’andropausa en l’home Es diferencien en genitals penis o òrgan copulador, pròstata, etc, en el mascle, i úter, vagina, etc, en la femella i…
control de retroacció
Biologia
Regulació de la resposta dins un sistema (molècula, cèl·lula, organisme o població) que influeix damunt l’activitat o la productivitat del sistema, el qual és constituït per elements interactuants, cadascun dels quals pot presentar molts estats diferents, en funció dels estats dels altres.
En essència, és el control d’una reacció biològica pels productes finals de la reacció Segons el tipus de regulació de la resposta, cal distingir la retroacció negativa de la positiva Tant l’una com l’altra es componen sovint d’un sistema regulador i d’un de regulat, acoblats cíclicament Les pertorbacions que atenyen el sistema regulat són transmeses al regulador, el qual, en veure's afectat, contribueix a neutralitzar els efectes de les pertorbacions, com és el cas dels sistemes del creixement d’una població de depredadors i una de preses, en què cadascuna és funció de l’altra…