Resultats de la cerca

Aquestes diminutes formes de vida són clau per als ecosistemes marins i per al cicle del carboni, i la seva mida determina com interactuen amb la llum i els nutrients La classificació del plàncton  segons la seva mida és Femtoplàncton menys de 0,2 μm Picoplàncton 0,2 – 2 μm Nanoplàncton 2 – 20 μm Microplàncton 20 – 200 μm Mesoplàncton 0,2 – 20 mm Macroplàncton 2 – 20 cm Megaplàncton més de 20 cm Descobreix com la mida del plàncton és essencial per estudiar la salut dels oceans, el canvi climàtic i la complexa xarxa de la vida dins dels nostres ecosistemes aquàtics…

Són bacteris del S, no fotosintètics, que es poden aïllar d’ecosistemes constituïts per substrats amb concentracions de sulfurs importants Hom en coneix els gèneres Thiobacterium, Macromonas, Thiovulum, Thiospira i Thiobacillus

Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1972, el 1978 es doctorà per aquesta mateixa universitat amb una tesi dirigida per Ramon Margalef Catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona 1986, des del 1978 impulsa i dirigeix el grup de recerca sobre ecosistemes aquàtics continentals i la seva conservació i gestió Freshwater Ecology and Management FEM, reconegut des del 2005 per la Generalitat de Catalunya Coordina el projecte europeu Life Trivers, en l’àmbit de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea És membre fundador de la Fundación Nueva Cultura del…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, és doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona Fou investigador a la Universitat d’Oxford i ha realitzat estades a la Universitat d’Innsbruck Àustria i al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg Alemanya La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge Professor de…

Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni…

Simbiosi i ecosistemes Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals © Fototecacat / Monty Chandler / Fotoliacom La simbiosi és un tipus de relació ecològica entre organismes d'espècies diferents que es troben en un estat d'interdependència fisiològica equilibrada Ja fa uns quants anys que s'ha vist que es dóna en tots els éssers vius entre plantes i bacteris del sòl, entre arbres i fongs, entre animals i bacteris intestinals l'anomenat microbioma, etc, i cada cop és més clar que és…

Gens i hormones vegetals Un dels camps en què es van experimentar avenços significatius va ser el de la fisiologia i genètica de les plantes, en especial pel seu interès en el disseny de noves estratègies de conreu D’una banda, es va esbrinar quin és el receptor a través del qual actua l’àcid abscísic ABA, una hormona vegetal que intervé en molts processos de desenvolupament i que és responsable de les respostes de les plantes a l’estrès ambiental, com per exemple al fred –protecció de borrons– i a la sequera –reducció del consum d’aigua– És equiparable a les descàrregues d’adrenalina dels…

El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…