Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
enterobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris gramnegatius en forma de bacils fermentadors dels glúcids.
Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum
coliforme
Biologia
Grup heterogeni de bacils gramnegatius de procedència generalment intestinal i que, des del punt de vista sanitari, tenen com a caràcter diferencial la fermentació de la lactosa en menys de 48 hores, covats a 37°C.
Pertanyen a la família de les enterobacteriàcies i als gèneres escherichia, aerobàcter, klebsiella citrobàcter , que es diferencien per la sèrie de proves bioquímiques anomenada IMVIC
bacil de Flexner
Biologia
Bacil, de la família de les enterobacteriàcies, que causa sovint la disenteria bacil·lar o epidèmica.
shigel·la
Biologia
Gènere de bacteris constituït per bacils gramnegatius i immòbils, de la família de les enterobacteriàcies.
No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts
bacil de Friedländer
Biologia
Bacil de la família de les enterobacteriàcies, causant d’un tipus greu de pneumònia, infeccions urinàries i sèpsia.
fímbria
Biologia
Apèndix filamentós no proteic que és present en molts bacteris de la família de les enterobacteriàcies i que intervé en la conjugació.
acromobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada de bacils gramnegatius, lliures o paràsits, de caràcters metabòlics intermedis entre les azotobacteriàcies i les enterobacteriàcies.
bacil d’Eberth
Biologia
Bacteri en forma de bacil, de la família de les enterobacteriàcies, agent de la febre tifoide en l’home i en d’altres mamífers (salmonel·la).
salmonel·la
Biologia
Gènere de bacteris, de la família de les enterobacteriàcies, que comprèn bacils mòbils mitjançant flagel·lació perítrica (excepte S.gallinarum, responsable de la pesta de l’aviram, que és immòbil).
Fermenta la glucosa, el sorbitol i el mannitol, amb producció d’àcids i gas mai no fermenta la sacarosa, ni la salicina, ni l’adonitol No produeix indol del triptòfan i el resultat de les altres proves IMVIC és roig de metil positiu, butilenglicol negatiu i citrat positiu és a dir, IMVIC -+-+, gelatina negativa i lactosa negativa El gènere comprèn 600 serotips diferents, tots, però, amb les característiques esmentades La classificació més correcta de les salmonelles és basada en la natura de tres antígens somàtic O, flagellar H i capsular K o Vi Aquest gènere comprèn…