Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
filocodi
Biologia
Proposta formal alternativa al sistema tradicional de classificació taxonòmica linneà, que té la intenció de reemplaçar aquest últim per un sistema basat en principis cladístics.
En el filocodi s’eliminen els rangs, i els tàxons es defineixen filogenèticament mitjançant tres possibilitats La definició basada en nodes d’un cladograma considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de l’avantpassat comú de dues espècies determinades En una segona definició, basada en una branca de l’arbre filogenètic, un tàxon és un clade que consisteix en una espècie determinada i tots els organismes que comparteixen un avantpassat comú amb aquesta i no amb altres espècies La tercera definició, basada en apomorfies, considera un tàxon com el clade que evoluciona a…
regne animal
Biologia
Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.
El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars típics, com…
amíxia
Biologia
Estat cel·lular primitiu en què no hi ha reproducció sexual ni amfimixi entre dues espècies molt veïnes filogenèticament.
Les causes poden ésser diverses, però cal esmentar l’isolament geogràfic, la no coincidència en la maduració dels gàmetes i els obstacles morfològics per l’acoblament o l’absència d’atracció sexual
divergència evolutiva
Biologia
Evolució diferencial dels grups d’organismes descendents d’un mateix ancessor, que mena al desenvolupament d’estructures o caràcters diferents, derivats filogenèticament d’un patró comú.
La divergència evolutiva és regida per factors genètics heretabilitat dels caràcters, mutacions, etc i afavorida per l’isolament dels grups i la seva adaptació a noves condicions ambientals
atròfia
Biologia
Involució filogenètica d’un òrgan, teixit, etc, com la soferta, per exemple, per les extremitats dels cetacis respecte a la dels mamífers tetràpodes que filogenèticament els precediren.
L’atròfia és un fenomen corrent al llarg dels processos evolutius evolució
convergència biològica
Biologia
Fenomen biològic pel qual organismes que pertanyen a grups sistemàtics diferents, és a dir, no directament emparentats filogenèticament, desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants, que donen lloc a analogies.
La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en un ambient…
al·lomorfosi
Biologia
Relació entre una magnitud (mida d’un òrgan, longitud d’un apèndix, etc) en un organisme i una altra magnitud homòloga en un organisme de la mateixa edat d’espècie diferent, però pròxima filogenèticament.
Biologia i genètica 2010
Biologia
Genètica
Gens i hormones vegetals Un dels camps en què es van experimentar avenços significatius va ser el de la fisiologia i genètica de les plantes, en especial pel seu interès en el disseny de noves estratègies de conreu D’una banda, es va esbrinar quin és el receptor a través del qual actua l’àcid abscísic ABA, una hormona vegetal que intervé en molts processos de desenvolupament i que és responsable de les respostes de les plantes a l’estrès ambiental, com per exemple al fred –protecció de borrons– i a la sequera –reducció del consum d’aigua– És equiparable a les descàrregues d’adrenalina dels…