Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
al·lopoliploïdia segmentària
Biologia
Al·lopoliploïdia en què alguns cromosomes de les dues espècies progenitores són gairebé homòlegs ( multivalent
) i és possible d’observar-los durant la meiosi.
Un exemple n'és l’allotetraploide Primula kewensis o prímula de Kew 2 n =36 que procedeix d’un encreuament entre Pfloribunda 2 n =18 i Pverticillata 2 n =18 Encara que aquesta espècie sigui una creació artificial, hom defensa que força espècies s’han constituït així, per un fenomen espontani, aliè a la intervenció humana
pseudomonadals
Biologia
Ordre de la classe dels bacteris que agrupa formes unicel·lulars aïllades, mai tricomes, rígides, bacil·lars, gairebé mai coccus, gramnegatives i mòbils per flagels polars.
Comprèn els subordres de les rodobacterínies i de les pseudomonadínies
larva
larva d’el banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari d’un animal que té lloc fora de l’ou o del cos dels progenitors i en el qual assoleix l’estat adult, a través de tota una sèrie de canvis.
La fase larval és característica de gairebé tots els embrancaments, però sovint no es presenta en els grups més evolucionats d’un determinat embrancament És de caràcter temporal, i té com a missió de permetre la dispersió geogràfica de l’espècie, quan els adults són sèssils i la larva lliure, com passa en les esponges i els cnidaris, o bé pot servir per a acumular matèries nutritives que permetin d’assolir l’estat adult o reproductor, quan la quantitat de vitellina en els ous és escassa La major part de les larves tenen formes molt diferents dels adults En alguns casos, les formes juvenils…
ésser viu
Biologia
Ésser ben diferenciat constituït bàsicament de C, H, O i N, juntament amb petites quantitats d’altres elements químics, organitzats en complexes molècules orgàniques, constituïdes en cèl·lules (excepte els virus, que tenen un altre tipus d’organització), reunides, generalment, en sistemes relacionats entre ells per a efectuar els processos vitals (metabolisme, etc), amb sensibilitat davant els canvis d’ambient (estímuls), que determinen respostes (irritabilitat), i amb les propietats de reproduir altres éssers idèntics, de créixer i de desenvolupar un cicle vital definit.
Creix i es multiplica sense cap més límit que les possibilitats que li ofereix el medi, de manera que existeix un nombre determinat d’exemplars de cada ésser viu, gairebé idèntics individus, el conjunt dels quals constitueix una espècie
niu

Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…
Kaspar Friedrich Wolff
Biologia
Fisiòleg alemany.
En la seva obra jovenívola Theoria generationis 1759, inspirada en una concepció contrària al preformacionisme, posà les bases de l’embriologia científica, desenvolupada d’una manera sistemàtica per Von Baer gairebé un segle més tard Residí a Rússia els seus darrers trenta anys, i exercí una forta influència en els medis científics eslaus
aigua d’imbibició
Biologia
En els organismes vius, l’aigua que ocupa els espais lliures en els gels de molècules proteiques.
L’aigua d’imbibició comprèn l' aigua lliure , retinguda per capillaritat, i l' aigua enllaçada , unida a les dites molècules per forces com les que donen lloc a la formació d’hidrats L’aigua enllaçada, que no es congela àdhuc portant els teixits a temperatures entre -20°C i -60°C, pot representar en certs casos fins al 30% de l’aigua d’imbibició total, i no és homogènia, sinó que conté diferents fraccions unides amb forces diferents Tant l’aigua lliure com gairebé la totalitat de l’aigua enllaçada conserven en l’organisme la funció de solvent
taxonomia

Biologia
Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria sense especificar les causes de la classificació.
Entre els diferents criteris proposats pels naturalistes per a classificar els organismes cal esmentar la taxonomia clàssica , que fa una separació de grups d’organismes en funció d’afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc la taxonomia numèrica , basada en els principis d’Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i que siguin…
digestió de la cel·lulosa
Biologia
Descomposició de la cel·lulosa (cel·lulosòlisi).
No pot ésser duta a terme autonòmicament per gairebé cap metazou, ja que el tracte intestinal és deficient en enzims capaços d’atacar polisacàrids altres que els bastits sobre lligams α-1,4 Per contra, molts bacteris posseeixen cellulases que poden hidrolitzar la cellulosa trencant l’enllaç de la cellobiosa També alguns protozous, fongs inferiors i fins i tot algunes larves d’insectes tenen enzims cellulosolítics En el cec dels remugadors habita una nombrosa població de bacteris simbionts, que possibilita la digestió de la matèria vegetal ingerida En el recte dels tèrmits i d’altres insectes…
bufeta urinària
Biologia
Zoologia
Sac membranós i muscular distensible, propi de molts vertebrats superiors (manca en gairebé tots els rèptils i en els ocells, llevat l’estruç) que recull l’orina produïda pels ronyons i l’emmagatzema abans d’expulsar-la.
En l’home és situada darrere la símfisi del pubis, per sota del peritoneu, per davant del recte en l’home i per davant de l’úter en la dona És molt extensible, i té una capacitat de 250 a 350 cm 3 La paret és constituïda per tres capes, una de conjuntiva, una altra de mucosa i l’altra de musculatura llisa, que forma el múscul detrusor, la contracció del qual permet l’expulsió de l’orina quan l’esfínter uretral s’obre