Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sarcina
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, amb formes aeròbiques i anaeròbiques, sense espores; algunes soques són mòbils i es presenten en grups de 8 elements (colònies pigmentades).
Són freqüents com a contaminants les formes anaeròbiques habiten al sòl, i les aeròbiques, sobretot a la pell Inclou espècies sapròfites i paràsites facultatives
corinebacteriàcies
Biologia
Família d’eubacterials constituïda per bacteris grampositius, generalment en forma de bacil immòbil o, més rarament, amb flagels perítrics; sovint formen filaments.
Són aerobis estrictes i poden fermentar sucres o no Presenten formes paràsites d’animals i vegetals i formes sapròfites que viuen al sòl Corynebacterium diphteriae és l’agent de la diftèria en l’home
tripanosoma
Biologia
Gènere d’esporozous paràsits que es troben en el plasma sanguini de l’home i dels animals, caracteritzats per una delicada membrana ondulant i un flagel en una extremitat.
Moltes espècies compleixen un cicle de llur vida en un animal invertebrat, on sofreixen modificacions notables Les paràsites i patògenes per a l’home són Trypanosoma gambiense i Trhodesiense , productors de la tripanosomiasi africana o malaltia de la son, i Trypanosoma cruzi , productor de la malaltia de Chagas
eubacterials
Biologia
Ordre de bacteris molt extens i ben estudiat que comprèn individus en forma de coc o de bacil.
Hi abunden les espècies immòbils les mòbils tenen flagels perítrics, la qual cosa les separa d’altres grups Hi ha famílies grampositives i gramnegatives, espècies capsulades i no capsulades, formes sapròfites i paràsites, aeròbies i anaeròbies, esporògenes i sense espores, mesòfiles, termòfiles, criòfiles, etc Aquest ordre comprèn els bacteris més típics i de més importància sanitària i econòmica
Mycoplasma genitalium
Biologia
Bacteri paràsit del tracte urogenital.
Pertany a la classe dels Mollicutes , caracteritzada per l’absència de paret cellular Té el genoma més petit conegut, format per 580073 parells de bases d’ADN que codifiquen per 517 gens Hom suposa que ha evolucionat a partir de bacteris grampositius del grup Lactobacillus-Clostridium per la pèrdua de diversos gens, que limiten llur existència a formes paràsites
actinomicetals
Biologia
Ordre de bacteris els representants del qual es caracteritzen per la seva convergència amb algunes formes de fongs.
Els micelis dels actinomicetals només es diferencien dels micelis dels fongs pel diàmetre de les hifes 1,5 micròmetres com a màxim i per llur estructura procariota, típica dels bacteris també poden, però, presentar formes bacillars La majoria són immòbils i viuen en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l’humus, bé que algunes espècies d’aquest ordre són paràsites Alguns actinomicetals produeixen antibiòtics
bartonel·làcies
Biologia
Família de rickèttsies paràsites endocel·lulars de vertebrats, als quals són transmeses per artròpodes.
Tenen l’aspecte de petits bacteris gramnegatius fan menys de tres microns, bacillars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que secreta la melsa Han estat cultivades en medis sòlids ronyó, fetge i líquids
bartonel·la
Biologia
Gènere de rickèttsies paràsites de l’home i ocasionalment d’altres mamífers, de la família de les bartonel·làcies.
En general viuen als glòbuls de la sang o als epitelis dels vasos sanguinis Bbacilliformis causa la bartonellosi a l’home
anaplasmatàcies
Biologia
Família de rickèttsies paràsites d’eritròcits, d’aspecte semblant a alguns virus i fins a certs protozous (piroplasmes) també paràsits d’eritròcits.
Ataquen sobretot remugants camells, vaques, etc